Sense sentits.

Un relat de: missatger

Sense sentits!
Quan em mires als ulls
s'obren les portes de bat a bat.
Pots entrar, si vols
i llegir tot el que tinc en mi.

Tota jo sóc aigua clara
per tu.
No et podria negar res
encara que em demanessis
d'anar a la fi del món.

Somio fins a l'alba,
desperta pensant en tu.

És el record del teu mirar
és la olor que desprens
ets tot tu
que em deixes sense sentits.

Comentaris

  • Sense distàncies[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-10-2007 | Valoració: 10

    De seguida que he vist el títol del teu poema m'he sentit impulsada a començar a llegir-te per aquest: m'encanten les coincidències agradables, vull dir tot allò que em permet sentir-me propera a una altra persona, tot i que no la conegui... Les coincidències són grates!
    No saps perquè t'ho dic, però faig referència a un poema meu: SENSE, que t'ofereixo per si et ve de gust llegir-ho.

    Tot somiem, tots projectem els nostres desitjos, els nostres anhels, oi que si?

    Després de descobrir-te, tornaré per aquí un altre dia a llegir més coses teves.
    De moment, t'ofereixo una abraçada amb tots els sentits desperts,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

57865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.