Sense coneixements de la vida

Un relat de: Marteta
Sovint em deman què és la vida, però em qued paralitzada quan me n'adono que ni el meu propi cap és capaç de començar a idealitzar una resposta mínimament racional.

Què és la vida, Marta? Ara em podria possar a escriure que la vida és un camí pel qual vas caminant fins que arribes al penya-segat final, però em pareix massa metàfora junta i ara no em vull deixar endur per la inspiració d'escriure per escriure.

La vida, naixem. Naixem gràcies a la vida dels nostres pares. Llavors, la vida dóna vida. És lògic Si és així, quin és el seu principi? O és eterna, tal volta? Com l'ou i la gallina, quin dels dos neix primer? No són ambdos derivats mutament?

Després de la vida, la mort. O no, qui sap? També em podria plantetjar què és la mort però els meus coneixements no arriben fins tan lluny, perque, si no sé el que és la vida i l'estic ''vivint'' ara mateix, la mort què és? Un abisme? Què hi ha més enllà del penya-segat al final del camí?

Comentaris

  • Respostes amagades[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2013 | Valoració: 10

    A la vida hi ha respostes amagades. Cap de certa i cap de falsa. Un pot dir blanc i ésser negre la resposta, i un altre dir negre després d'un interrogant blanc. He estat uns dies a Sicília, on hi conviuen el blanc i el negre arreu dels seus edificis. El negre de la lava de l'Etna i el blanc de la pedra natural. Tot serveix a l'hora de bastir un edifici. I la vida no se n'escapa pas. Un relat profund Marteta, una lliçó de bon escriure. Una abraçada.

    Aleix

  • Carai Marteta![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-08-2013 | Valoració: 10


    Me l'acabo de llegir i sincerament, m'ha agradat molt.

    Toques un tema molt complicat, un tema del que per moltes voltes que li donem, no tenim respostes. Aprofundeixes amb encert en tot el que vas dient i... m'he quedat sorpresa de com ho vas enfocant.

    Molt bé Marteta, moltes gràcies pel teu comentari i continua escrivint així, cada cop ho fas millor!

    Una besada

    Gemma

  • Dons desprès de fer varis 17 anys...[Ofensiu]
    Annalls | 27-08-2013

    ...i donar moltes voltes, i creure masses vegades que tenia la resposta, la veritat es que segueixo igual, amb un gran i angoixant interrogant al cap, al cor, al estomac...
    Ara jo crec que ni l'ou ni la gallina, primer el gall, perquè sense gall no s'insemina l'ou pq neixí la gallina.
    Anna

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

166487 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.