Sempre hi SÓC

Sense punts suspensius. Abraçades!!

AMOR amb majúscules al teu poema,
AMOR protector, perquè si, per sempre, només per AMOR
Preciós Núria

Una invitació sincera a l'amor. Una dolça manera d'expresar-lo. El teu amable comentari m'ha dut fins aquest teu poema. Agraeixo molt les teves paraules.
Ens anem trobant per Relats.
petonassos Núria.

Ajaguda al teu jas discret, esperes que l'amor t'ompli amb la seva meravellosa llum i amb la seva càlida abraçada. Ets llàgrima i dolor, però també ets alegria xispejant i tens un sentit de l'humor envejable. Potser és el sentit de l'humor el que ens salva a tots de la decepció i la desesperança. Poema de campanetes!

que expressa la grandesa de l’amor. No es la grandiloqüència que cal per sentir l’amor pregon de debò. Allò que mai no podrà ser arrabassat del cor. Sempre hi serà, passi el que passi, des del naixement fins a la mort... i qui sap, després...
Una abraçada, Núria
Joanalvol

Em sembla que aquest és un poema subtil, malgrat parla clarament,
tot repetint verbs contundents:
sóc, Porto, Sóc, Porto, ...
i substantius definitius, estretament relacionats:
mirada, amor,
a prop d’altres amb fort significat:
cridar, caminar, esperar, temors, dolor, bagatge.

La reiteració a que feia referència no cansa gens, sinó que li permet al conjunt una densitat en els conceptes que no necessita de major extensió o nombre d’estrofes.
La riquesa semàntica del lèxic dota al poema de vida, de realitat, de credibilitat indiscutible.

T’envio una abraçada viva, real, i confio que creïble,
Unaquimera

Aquell amor amagat, que no es veu però es respira profundament, s'olora. Aquell amor que dóna la mà en silenci, escalfa i transmet. Aquell amor que quan tu hi penses ja ha arribat. Aquell amor ple de la complicitat d'un acte que voldries i es produeix. Amor veritable que, segur, et volta i se'n va per les mans. Una abraçada Núria i gràcies per aquest preciós regal.

Aleix

d’amor.
Amb mans que ara abracen,
com el sentir del foc.
Escrit amb dolçor.

suau com una ploma, exquisit, meravellós.

Salutacions
Josep

el que sempre hi és, superant els temors, els dubtes...sempre hi és
més enllà de les llàgrimes, el que sempre dóna conhort

molt belles paraules núria, delicades...

una abraçada, com sempre és un gran plaer llegir els teus versos

joan