Sempre ens quedarà Polònia

Els membres del nou govern de la Generalitat no s'han cansat de repetir en les múltiples declaracions a mitjans de comunicació que aquesta vegada es donaria prioritat a la feina i s'evitarien les actuacions cara a la galeria. És a dir que passaríem del Dragon Khan a uns innocents i previsibles autos de xoc de fira de segona categoria. L'avís per a navegants es va concretar en una entrevista narcotitzant a TV3 al nou president José Montilla que els insomnes varen aprofitar per estalviar-se aquella nit el somnífer.

Encara que ja hem viscut una emprenyada pública d'una consellera, una guerra de banderes i múltiples declaracions, contradeclaracions, desmentits i posicionaments contraris als dogmes no sols de l'entesa, si no també dels mateixos partits que la conformen, el to general sembla ésser que serà ensopit, encarcarat, discret. No cal que esperem doncs, viatges a Perpinyà, corones d'espines, montillades en general. La montillada més grossa ha estat reeditar el tripartit, o com vulguin dir-li, contravenint els desitjos del PSOE, però és que si el fill més il·lustre d'Iznàjar no aprofita aquesta ocasió dubto que aquest PSC en decadència total pugui remuntar el vol en properes eleccions. Sort que sempre ens quedarà Polònia que ens despertarà una mica les nits del dijous i ens donarà la visió que tothom creu real de la política catalana.

El programa dirigit per Toni Soler que amenaça amb fer esclatar el termòmetre de les audiències és doncs, una petita venjança de l'electorat i sobre tot de aquesta gran marea abstencionista que gaudeix d'allò més amb els pals que es donen a tort i a dret a tots els polítics sense excepció, a la casa reial, en altres temps intocable i a les patums venerades que corren pel nostre territori. Polònia no és només una sàtira divertidíssima si no un exercici saludable d'un remei natural menyspreat: La riallada.