Cercador
Se les sabia totes
Un relat de: Mansuba- Compartir:
Avui pensa en tot això, n’està orgullós. Però aquesta vegada el camí se li fa llarg. Li costa respirar. A l’última aturada aixeca el cap i veu el cartell del desviament cap a El Paso. Va amb les mans lligades. Tombat boca terrosa a la muntura del cavall del darrere.
Comentaris
-
El caçador caçat[Ofensiu]Prou bé | 03-11-2021
Finalment tasta la seva pròpia medecina. O potser no del tot perquè sembla que l'entregaran viu!
Un bon relat!
Amb total cordialitat -
És un relat que està bé.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 02-11-2021 | Valoració: 8
M'agrada el teu relat.
Quin caça-recompenses... Com el deu Ares de la mitologia grecoromana, que canviava de bàndol cada dos per tres sempre que anava perdent el bàndol que actualment estava, aquest caça-recompenses, aquest pillin (per no dir-li una cosa pitjor) canvia de bàndol i de lleialtats a la més mínima o, almenys, per tal d'evitar-se una derrota indesitjada.
Sense bromes: la gent normalment som més sacrificats que això, almenys una mica més, però, què voleu que us digui: la gent que ho fa posant la seva pròpia sang i la seva pròpia vida enmig del gran martirisme (Sòcrates i Jesús, va especialment per vosaltres) no m'emocionen pas molt. Total, i parlo seriosament, Sòcrates i Jesús eren només dues vides, no dues-centes mil.
Jo potser algun dia donaré la meva vida per Catalunya, però fent menys espectacle i rebombori entorn meu (Lluís Companys, en això, em sembla que va fer un millor exemple que els dos personatges abans mencionats, vull dir Sòcrates i Jesús és clar; ell també va donar la vida per lo seu, però sense fer un gran show, i, a més, no defensava les autocràcies i els totalitarismes sinó que els combatia.).
Però moltes coses són discutibles... -
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-11-2021
Et felicitem pel teu segon lloc, amb aquest relat enviat per correu originalment, en l’XI concurs ARC de microrelats.
T’enllacem al relat que tenim a la nostra llista de relats presentats per correu
Se les sabia totes
l´Autor
20 Relats
69 Comentaris
5749 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.
L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:
Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.
Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.