Saps quin Pantone és l'ocell blau de Bukowski ?

Perquè he guanyat jo el repte, si el teu relat és una peça d'orfebre que mereixia molt més que el meu, una simple parida que m’ha sorgit del magí en cos de cinc minuts.

M'ha agradat molt el teu relat.
Jo sí que sé que sabia que és un Pantone, però desconeixia el to del color Bukoswki, deu estar pensat per a lletraferits i altres poetes.

Molt bon relat, si el llegeixes tranquil, té molta molla.


(m'estic tornat estrany, no he vist res a criticar... calla, hi ha un; tant que hauria de ser; tan... ja deia jo...)

El Pantone és la paleta, el mostrari, no?

M'has fet dubtar i encara estic en l'intringulis de saber exactament on vols anar a parar amb aquest relat metaliterari, però penso que potser t'hauria d'haver comentat un poema, i me n'hauria sortit millor.
Bon relat kefas.

Sobre el teu comentari, l'altre ho sap, ja s'han enviat un parell de cartes, aquesta pot ser la quarta o la quinta que s'envien, o la tercera.
Però el relat és una història arcaica, el poder de la cosa correcta contra la cosa natural, qui guanyà? La lluita entre àngels i dimonis, Romeu i Julieta sense mirar que hi penja a l'entrecuix.
En fi, la mateixa lluita de sempre quan l'amor entra en el terreny de joc... què hi fan els altres on no els manen?

Gràcies per la teva visita.

I de sobte tens a tothom preguntant al Sr. Google sobre el Pantone, i als més ignorants, com jo, a Bukowsky i el seu Ocell blau (que per cert és magnífic). Tens la capacitat d'esvalotar el galliner quan t'ho proposes. Ha, ha, ha! Però, en realitat, el que jo et volia dir és que llegir-te és un plaer!

Molt bé, Kefas, m'alegro que facis aquest relat a partir d'un tal Bukowski i vas profunditzant en tot el seu contingut, amb els colors i sobre tot l'ocell blau de Bukowski.
Ets un geni, Kefas.
La meva enhorabona.
Salutacions.

Et preguntes que és el Pantone i, jo, em pregunto : creus que en Bukowski el va consultar quan pensava e l'ocell blau?
O

Però, és clar, diré. Et superes a tu mateix en cada relat, poema, comentari...el que sigui que públiques. Ja s'ha dit per vull reblar el clau:original, creatiu, ben escrit, ben documentat d'un escriptor no massa conegut i magnífic (en Bukowski).Ens deixes amb l''interrogant del Pantone i amb la bella imatge de l'ocell blau!

Amb total cordialitat (i tant)

Jo també he buscat que era PANTONE. Bukowski, si que sabia qui era encara que no he llegit gaire cosa d'ell, si de cas de fa molt temps.

M'agrada molt aquesta combinació de prosa i poesia. I el relat és, com molts dels teus original i ben escrit. Em queda el dubte de si el tros que és estrictament poesia és teu o de Bukowski, però és molt bonic aquest joc de colors amb el significat que li dones a cada moment.


Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir....fantàstic.

Com és un cor rosa i violeta? He buscat qué era el Pantone, i qui era aquest senyor, amb pena confeso la meva ignorància. Pero el fet és que tant se val, m havia agradat el teu relat abans de saber-lo. Genial com sempre. Demà buscaré un llibre d aquest Bukowski.