Sant Jordi i el meu avi

Per Sant Jordi vés a mirar l' ordi. Aquesta dita catalana la emprava el meu avi Josep molt estimat per mi. L' avi Josep va ésser una de les persones més importants de la meva vida. Era carinyós bona persona de parla fàcil i amb una memòria prodigiosa que va mantenir al llarg de la seva vida. No tenia grans coneixements acadèmics, no va tenir temps d' anar gaire a l' escola , cosa que lamentava molt. Gran observador del món del seu voltant i amb gran facilitat i simpatia envers els seus veïns. Crec que sens dubte és la persona més inteligent que he conegut. Li agrada explicar històries. Jo una nena petita i més tard gran era com esponja escoltant les seves paraules.
Era com una espècie de costumari de pagès, les seves històries, les llegendes i qualsevol cosa que hagues viscut. Tot ho tenia dins seu i ho manifestava. Jo encara estic marevellosa de la gran quantitat d' informació que va transmetre. Ell a vegades es lamentava de que no tenia dialèctica, senyor !!.
A part de tot això era el meu avi i jo la seva única neta l' estimava molt. La seva mort l'any any 84 del segle passat va ser una gran pèrdua per mi. Avui encara l' enyoro.
Mai oblidaré els seus ulls blavissims de mirada bondadosa i tinc molt endins del meu cor les seves ensenyances .
Era un home bo.
A vegades em sembla escoltar-lo prop meu sobre tot en dies com avui.
Fins meu alguna cosa em diu que pot veurem i que està content de que expliqui històries.
Ja sé que mai seré com ell, això és impossible, però com més gran em faig més el trobo a faltar i més m: agrada escriure. De què a ell li agradaria.
Gràcies per ser el meu avi padrí, sempre t' estimaré i et recordaré. La teva estada a la terra no haurà sigut en va perquè sempre he explicat coses teves als meus fills
Crec que sense coneixe't també t' estimen una mica.