sabadell, ciutat morta

ja passo d’anar a la sala d’espera, un local de sabadell al costat de la casa del meu maleït pare on l’última vegada ( l’altre dia ) que hi vaig anar hi havia una festa de disfresses ( tots eren redskins i tots anaven vestits igual ), si això és comporomís social em parteixo ( jeje… )… què cony és anar d’skin i mostar-se violent quan una altra persona no va vestida igual? callo per no partir-me el cul ( jeje… ). total, que jo vaig marxar d’allà cansat de soportar a la meva vista un conglomerat de nova generació repetitiva i més absurda que els seus ínfims collons…
sabadell és una ciutat morta, hi ha això dels indignats que s’està fent bé, però quan una persona et diu que és millor enviar una poesia per ordinador que no mecanografiada o simplement escrita amb majúscules, per a la revista… però allà són bona gent i hi ha de tot, com a tots els punts del món d’això del 15-M, és genial veure a sabadell gent implicada. sabadell està mort però hi ha gent que lluïta, no? doncs tots contents, jo en sóc un més, oks?
salut!