Roda de reconeixement (i SHS 25 al 30).

A manera de pròleg:
El dia 08-04-219 van publicar-me el relat "Necessito consells dels veterans!", que en realitat era un SOS als relataires perquè m'orientessin sobre la manera més eficaç de desampallegar-me d'uns comentaris insulsos en anglès (dic insulsos perquè els estranys visitants demostraven no haver llegit o entès el relat) que duien enllaços a llocs comercials, de manera que el relat es convertia en una involuntària plataforma publicitària. Quatre d'aquests comentaris impropis eren a "4! permutacions (incomplet)", de 30-12-2018, el cinquè a "Allium sativium (i SHS 19 al 24)" i el sisè a "Roda de reconeixement (i SHS 25 al 30)", ambdós publicats en 05-03-2019.
Però ara vull referir-me al comentari que va fer Iong Txon, molt amablement, en resposta a la meva demanda d'ajut: m'aconsellava que marqués aquests comantaris com a ofensius, assegurant-me que tard o d'hora me'ls eliminarien. Doncs no ha estat així (tret d'un setè comentari d'aquesta mena que vaig marcar de seguida i que a cap de pocs dies va desaparèixer), i això que havia acompanyat l'acció recomanada amb un missatge a Relats en Català informant sobre la raó d'haver recorregut a aquest procediment. Com que no fa massa he repetit el missatge i el marcatge d'ofensius, però tampoc he vist atès el meu prec ni he rebut cap resposta que justifiqués la inacció, crec que és hora de passar al Pla B: no se m'ha acudit res millor que esborrar els relats infectats i tornar-los a publicar; de fet, com que considero que la mesura és prou dràstica, n'he exclòs "Allium sativium (i SHS 19 al 24)", que almenys està escrit en català i té un enllaç innocu a Gmail.

Mentre avançaven per passadisos i escales a pas ràpid, l'inspector anava posant al corrent el marit de la víctima, citat com a testimoni per practicar una roda de reconeixement. S'havia endarrerit quinze minuts i el jutge instructor, el secretari i l'advocat d'ofici del sospitós ja s'esperaven a la sala fosca. L'inspector volia que entengués que això de "sospitós" calia posar-ho entre cometes perquè ell encara n'era el principal: declarava haver-se encreuat amb un home que fugia, en arribar a casa, pocs segons abans de trobar-se la seva dona estesa a terra, inerta i amb una ferida en el tòrax, i haver trucat la policia en comprovar que era morta. Després, a la comissaria, havia identificat l'intrús entre una munió de fotografies de delinqüents. Un reconeixement fotogràfic no té valor provatori, però almenys aquell els havia servit per orientar la investigació i descobir que l'identificat no tenia coartada. Així que el jutge instructor havia ordenat la diligència d'ara: si ratificava aquell resultat sí que tindria valor provatori, tot i que seguiria sent la paraula d'ell contra la de l'identificat; a favor només hi tenia l'absència d'antecedents i el fet d'haver avisat la policia, però els mòbils del crim seguien sense quedar clars.

Arribats a la sala, el secretari del jutjat d'instrucció va llegir unes consideracions que, si fa no fa, coincidien amb les que li acabava de fer l'inspector de policia, i va acabar amb la descripció del que s'esdevindria tot seguit i del seu capteniment com a testimoni: la dependència on eren quedaria en la penombra i en la del costat s'encendrien uns focus dirigits cap a la paret del fons, al peu de la qual s'estenia una tarima; en aquestes condicions, a través de l'àmplia vidriera oberta en la paret que separava ambdós recintes, ells podrien veure cinc persones que entrarien, pujarien a la tarima i s'hi arrenglerarien ocupant-ne tota la longitud, de cara als observadors; aquests no serien vistos perquè els de la roda percebrien la vidriera com un mirall; quant al testimoni, havia de romandre on era, ben separat de la vidriera, i a requeriment del jutge hauria d'indicar a quin dels cinc reconeixia com a l'home de la fotografia.

El testimoni va assegurar que ho havia entès tot perfectament. L'inspector va inclinar-se sobre una petita consola amb micròfon i comandaments, encenent l'enllumenat de la sala veïna i deixant pràcticament a les fosques la que ocupaven. Acostant-se al micro, va ordenar que entressin tots cinc i que pugessin a la tarima, i no va parar de donar instruccions fins que els va tenir col·locats de forma impecable. Sobtadament, el so d'un tamboret en caure a terra va desviar l'atenció dels presents, fins llavors centrada en el que passava a l'altra banda: era el testimoni, que, donant pasos enrere maquinalment però amb la mirada clavada en un dels cinc, l'havia bolcat. Si hi hagués hagut més claror n'haurien percebut la tremolor dels braços i l'expressió facial d'astorament. Sí, però, que van poder escoltar un seguit de frases no del tot inconnexes, de primer com un murmuri que passava a gemec i que va acabar atronant la sala fosca:
—No pot ser... això és un parany... Però sóc jo... i jo no sóc un assassí... només vaig fer justícia... Perquè t'ho mereixies, mala puta! ... I ho tornaria a fer cent vegades!! ... Em sents, mala puta?: cent vegades!!!

I és que allà on se suposava que hi havia l'individu de la foto, el testimoni s'estava veient ell mateix, amb la indumentària que duia quan va assestar a la seva dona una precisa ganivetada en el quart espai intercostal esquerre, a tocar de l'estèrnum. Per acabar-ho d'adobar, el ganivet de cuina sobre la tarima, encara ensangonat.

---

Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 25 al 30 (enunciats i solucions), fes clic aquí.