Rimmel·líssimament

Picardiosa, li picà l'ullet. Hi duia tant de rimmel, que no va poder tornar la parpella a lloc. Ell, que l'estava contemplant amb un mínim de 50 cl. de bava per minut, quedà ben fotut. Volia continuar gaudint dels magnífics ulls de tigresa barreja cleopàtrico-saramontièlico. Necessitava ser guiat per aquells dos òrgans visuals seductors, sinó se sentia incapaç de passar a la següent fase del joc amorós. Era de menester desenganxar aquelles pestanyes punyeteres ipso-facto. Ella patia: sabia que si no s'espavilava no cobraria. Va picar, doncs, l'altre ullet. Mala cosa. També va quedar adherit com si estigués afectat de lleganyes conjuntivítiques. Ell es desesperava.

Sortosament hi havia un altre ull comunicador, conegut com el Tercer.

Va resultar tant que ell es tornà client fixo i obsequiós de rimmels espessos que encolessin com vesc.