Revers

Un relat de: Marc Burriel Allo

De tots és sabut que som a l'era de la comunicació: telèfons cel.lulars, televisió, ràdio, internet i alguna cosa més. Tots aquests mitjans tenen una cosa en comú, i és la paraula, ja sigui escrita o oral. La suma de paraules fa una frase que forma un concepte que emet l'emissor per que el receptor sàpiga que és el que vol dir. Fins ara no he dit res que no sabéssiu però el que no sabeu, és que sempre hi ha una excepció que confirma la regla. I aquesta excepció es diu Yul Carpeta.

Yul Carpeta té una botiga de petits electrodomèstics a l'oest de Tundra, ja sabeu...allà a Mendros del Nord.

Seria una botiga més de la ciutat sinó fos perquè ell és una mica especial. Té uns conceptes molt peculiars i a més, els articles de la botiga cap d'ells funciona. És a dir, una persona vol un turmix i n'Yul li mostra un que no funciona. El més sorprenent, però, és que et convenç no per que compris allò que no funciona, sinó perquè no ho compris, per que et treguis la idea del cap.

L'altre dia, sense anar més lluny, acompanyava la mare a comprar una liquadora. Vam entrar a la botiga i va passar el següent:

Mare (M): Bon dia.

Yul (Y): No sé, no sé..

M: Miri, voldria una liquadora ja que a casa prenem molts sucs de fruita i els meus fills m'han proposat venir a la seva botiga per comprar-ne una.

Y: Vol dir que vol una liquadora? avui en dia ja no es porta, pensi que el sistema tradicional és més pràctic..

M: Sí, però és que a casa els sucs van que volen i el sistema tradicional és una mica feixuc.

Y: Bé, tinc una, aquesta, però les fulles estan gastades i ja no tallen.

M: Vaja, i no té cap altre que funcioni ?.

Y: No, no tinc cap més, pensi que les persones que han vingut abans de vostè a comprar-ne una, tampoc l'han comprat, esclar, perquè no funciona. I perquè no funciona? per que el sistema de tota la vida és millor.

M: ...

Y: Sí, ja sé que pensa, que potser tinc raó.., naturalment. Faci una cosa, aquí al costat hi ha una una botigueta en la que trobarà l'espremedor que li fa falta. Jo en tinc un però tampoc funciona. Li sembla ?.

M: Bé, no sé.. ara dubto.. potser sí que té raó vostè..

Y: Esclar que sí dona, perquè vol una liquadora amb la feina que porta netejar-la i tot això, si pot tenir un espremedor que li enfortirà el braç a més a més..

M: D'acord, vostè és l'entès amb la matèria, aniré aquí al costat. Gràcies pel seu consell. Bon dia.

Y: De res senyora, i recordi que aquí té tot el que necessiti. Bon dia.. umm, o potser no.. no ho sé segur ara, el rellotge no em funciona.

Bé, això és el que va passar. Em vaig quedar bocabadat i vaig decidir tornar-hi al dia següent pel meu compte.

Jo: Bon dia.

Y: Pss, no sé no sé. Que voldria?.

Jo: Voldria una màquina d'afaitar elèctrica.

Y: Si no és molt preguntar, perquè la vol?.

Jo: Doncs, per afaitar-me, esclar.

Y: No n'estigui tan segur. Ha provat de fer-ho amb la maquineta de fulla?.

Jo: Sí, però per a mi és més pràctic l'elèctrica.

Y: Li sembla, però pensi que la maquineta de fulla l'usa i quant acaba la llença i s'ha acabat el problema; i no com l'elèctrica que necessita mantenir-la i tenir cura que no s'electrocuti.

Jo: Sí, és cert, però jo és que vull una elèctrica..té alguna?.

Y: Tinc aquesta. El que passa que està trencada la malla, se li enganxaria el pel i no podria treure's la màquina de la cara. Vostè vol que li passi això?, esclar que no. Imagini per un moment que no pot desincrustar la màquina de la mandíbula, pensi-ho bé.

Jo: Home, sí que passa a vegades això, però jo m'afaito cada dia i és difícil que se m'encasti a la cara...

Y: Miri, ara el que està de moda és dur la barba de tres dies i després, quan s'afaiti usa la maquineta d'un sol ús i llestos, fet?.

Jo: D'acord d'acord, m'ha convençut..

Y: Ben fet, aquí les té.

Jo: Adéu.

Y: Que passi un bon dia.

Jo: Tingui, la maneta de la porta, s'ha sortit.

Y: Ah, sí, és que s'ha trencat el suport. Gràcies.

I és que no hi ha res com tenir el concepte clar. De fet podria haver-me'n estat d'escriure aquest relat. Si t'ho pares a pensar, què en trec?. Avui dia no es porta això, és porta el Photoshop i el Facebook.
Yul Carpeta, queda clar que és tot un personatge que desafia les lleis de la coherència.
Persones com ell no s'hi troben i són útils ! malgrat tot. De fet, demà aniré altre vegada a la seva botiga que em tregui la idea del cap de compra-me una impressora.

Comentaris

  • Una botiga fantàstica[Ofensiu]
    llacuna | 20-06-2010 | Valoració: 10

    Tant de bo totes fossin així, si al cap i a la fi, amb ben poc podem viure, a veure ara que hi penso si inventen un banc com la teva botiga que no doni crèdits perquè és clar, pensi que serà tota la vida pagant o coses així, una d'aquelles reflexions dures... molt bo!

    Salut!

  • Anti-consumisme[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-05-2010

    He arribat avui per casualitat fins al teu espai i en donar-me que no havia llegit res teu, he decidit començar pel darrer publicat, aquest relat tan original que té per protagonista un personatge "que desafia les lleis de la coherència".
    Amb alguns venedors més com ell, repartits estratègicament, suposo que es podria acabar amb el problema del consumisme, jejeje!

    He trobat molt encertades aquelles personalitzacions del començament que involucren a qui llegeix en la història: "som a l'era de" "res que no sabéssiu" "ja sabeu...allà a"

    Després d'haver-te descobert avui, crec que tornaré a passar per aquí per conèixer altres creacions teves... si a tu no et fa res, és clar. Si vols conèixer les meves, aquí tens una invitació personal a fer-ho: endavant!

    T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert com autor/a,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

25495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc