Retornant

Un relat de: llacuna
Sento res
però me n'hi vaig
allà, on cada dia tinc
un so de gat miolant

Canto i permeto que res del
que no observo sigui un lloc
de treva sense perdó

A través del vidre i del camí
recupero una nostàlgia que
tempteja la sort de
qui mai sap que tindrà a dins

Saps! tu ets la mateixa
silueta del so que respiro
i camino vers un semblant
de retorn perdut

Petons

Comentaris

  • Recordar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-08-2016 | Valoració: 10

    Retornant als espais viscuts amb positivisme, qui sap on són ara! Des de l'interior del cotxe viatges i sents la proximitat de l'ésser estimat. No hi ha cap problema en recordar, sempre i quant el record sigui estable. M'ha encantat aquest poema tan reflexiu i sentit. Una abraçada.

    Aleix