Retalls de somni

—A veure, com ho veus?
—Vejam...

"He sortit a passejar a l'hora màgica, mentre el sol jugava a cuit-i-amagar amb el perfil de les muntanyes. Una escena que la natura havia tingut cura de preparar per mi, gelosament, en silenci, a foc lent."

—Potser massa idíl·lic, no? A veure aquest:

"Les falgueres resseques que inunden les marjades m'escorten mentre m'escapava. Un fil d'aire acanalat m'ha penetrat a través de la dessuadora, bufant-me la suor i arrencant-me un calfred".

—Noi, només de llegir-ho em fa mal tot el cos. I aquí, què hi has posat?

"He entrat a un bar de jazz poc il·luminat, amb veus avellutades i sofàs entapissats de color granat que acompanyen a unes escasses taules baixes. A fora, les llums de Nadal continuaven rebotant sobre l'asfalt moll."

—No ho sé. No tinc clar què hi guanyem amb aquest projecte. Els cíborgs ja són molt nombrosos i temo que en les eleccions vinents pugui sortir un alcalde amb implants tecnològics de tota mena. I a sobre, ara, pretens que les nostres intel·ligències domèstiques també somiïn que passegen?

—Jo crec que cal donar-los més humanitat. Han de poder alliberar les tensions acumulades durant la jornada laboral; que tinguin un bàlsam durant les hores de desconnexió...

—Més? Mira, et vaig fer cas amb les pistes de pàdel per androides i amb les zones chill-out de vermut pels assistents sintètics per la lactància... Però això d'un robot que tingui somnis, crec que va massa enllà...

—Em fa por que si continuen amb el programa antic, l’indeterminista que agafa records i els barreja aleatòriament, qualsevol dia prendrem mal tots plegats!