Restaurant L'Escala

Estem al restaurant taiwanès “l’Escala”, per arribar-hi primer cal baixar per un carreró d’escales i a l’esquerra una modesta porteta ens duu cap a dins.
És un establiment molt fosc, només té la claror natural que entra pel vidres de la porta , no he sabut veure cap finestra amb certa dignitat, tota la il•luminació, tota, és artificial.
Si hem triat aquest restaurant és pel seu preu mòdic, un menú de 8,50 euros en diumenge, extraordinari.
Ens fan esperar a l’entrada una estona, fins que disposen d’una taula lliure, després ens col•loquen a una tauleta per a dos, ben bé al mig del local.
Mentre estem dinant observo a una parelleta, asseguda al fona a l’esquerra, puc guipar-la bé sense que se’m noti gaire, ja què està dins el meu camp de visió mentre estic encarat al meu plat i a la persona amb què comparteixo taula, tan sols haig de forçar una miqueta els ulls sense torçar gens el meu coll.
La parelleta receptora de la meva atenció, mentre estant esperant els següents plats, tenen les mans agafades sobre la taula, per ser més exactes, ella té posada la seva mà a sobre de la d’ell, la té ben fermada, també és ella qui se’l mira més directament i amb més intensitat als ulls, fins i tot és qui parla més dels dos.
Ells estan més l’un per l’altre que pel menjar que els serveixen i que es cruspeixen tot seguit.
Els demés començalls entre plat i plat els falta temps per treure llur mòbils i posar-se al moment dels seus whatsapps o twitters, no fos cas que es perdessin un missatge.
Torno a observar la parelleta, pel què he escrit abans, és fàcil de saber en aquesta relació, que és la noia qui s’imposa amb més facilitat, que és el noi qui té una actitud més passiva, qui actua més en conseqüència de l’altre.
Deu ser una relació, que ha començat no fa gaires dies i encara s’estan descobrint l’un a l’altre. Sortiran del restaurant ben enganxats i a la que arribin a l’habitacle d’un d’ells de seguida si posaran a la feina, probablement abans d’arribar al llit, en el rebedor mateix, ja hauran consumat en el que estan pensant ara.
Com serà la relació d’aquesta parella? Ella es veu d’una hora lluny que és dominant i possessiva, però a ell se’l veu amb convicció de si mateix, vaja que es valora i només recularà fins a un límit, per tant hi haurà lluita.
Pot ser la relació tan sols romandrà una mesos, fins que ja estiguin tips de què la convivència sigui una constant estira i arronsa, una constant cadena d’atacs i defenses, tips d’estar sempre en tensió, a l’aguait de que l’altre no te la fumi.
Són cabòries meves, tan de bo que els vagi bé, i, el temps que estiguin junts, duri el que duri, que sigui ben digne de dir-se memorable.