Respectable Infern

Un relat de: helena

Darrera la matèixa pedra,
Sempre hi ha la matèixa ombra,
Immutable, com un malefici pervers,
Indisoluble, com la més eterna de
Les realitats.
La matèixa afecció,
Res d´original, res de nou
En aquest respectable infern.



helena

Comentaris

  • gypsy | 02-02-2008

    recordo quan el vaig escriure.
    Veig les errades ortogràfiques tot i que veig que l'infern continua vigent i disfressat d'una respectabilitat hipòcrita.

    gypsy

  • ambre | 20-05-2006

    El sol puja i baixa durant l'any, l'ombra, per tant, canvia cada dia. L'erosió de tot un any es nota fins en la roca més dura.
    Els detalls són la salsa de la vida.
    Cuida'ls

  • bones ![Ofensiu]
    jmgg | 03-05-2006

    hola helena, primer que tot gràcies pel teu comentari, en quant al meu suport, ho faig amb tu i amb tothom que crec que s'ho mereix, i en aquesta web tots ho mereixen, només el fet de tenir el valor d'escriure el que sigui i deixar-ho perquè la resta ho llegeixi, i ho valori, ja es molt, segueix escrivint i els demés seguirem llegint.
    Ah per cert vaig deixar d'escriure com jmgg, per motius personals i vaig canviar de nick, ja hi ha molta gent que ho sap, el meu nou nick es Angel Negre, res mes, només salutacions i fins la propera

    gege

  • No escoltes sempre...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-05-2006

    ...veus de sirenes.
    Malfia't de tota eixa gent que
    puntua amb 10, siga quina siga la importància del relat o del poema... Hi ha molts aduladors en aquesta pàgina... Només si t'ha agradat molt t'aconselle de fer-ho.
    Potser el teu tarannà i el teu seny -pel que he pogut esbrinar al fòfum- ho descobriran aviat.
    El poema és "acceptable". No "magnífic". I res més!
    PS.- Jo, de tu, seguiria escrivint! I penjant a la pàgina... Per què no?
    Ara, fes atenció a l'accentuació gràfica.
    Molta salut i molta rebolica!

  • la pedra...[Ofensiu]
    Capdelin | 03-05-2006 | Valoració: 10

    dura, opaca, fòssil i la seva ombra immutable que pren la llum a altres éssers senzills...
    si almenys la roca fos un diamant que deixés passar la llum i transformés el voltant en un esclat de reflexos on tot prengués vida...
    La gent que no evoluciona, que es petrifica en els seus odis i prepotència, que omple de rutina la vida dels altres... són pedres megalítiques, sense vida.
    Saps amagar rere les pedres i versos tot un món humà i sensible.
    ànims i segueix escrivint... passa de polèmiques i deixa per a les pedres la guerra a cops de roc i... ESCRIU!
    una abraçada.

  • Aquest breu poema...[Ofensiu]
    pseudo | 02-05-2006

    Dona per a moltes reflexions! Dubto realment que parlis d'una pedra. Aquesta és la màgia de la poesia!

  • Emelkin | 30-04-2006 | Valoració: 10

    un gran poema, una crua definicio de l'ombra d'una pedra, una forma original de veure-ho, sens dubte ara quan vegi una pedra, me la miraré amb ulls més tristos!! un poema molt harmoniós, un 10!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: