Vides a la meitat...

Un relat de: helena

Dins els teus ulls pervic estranyament,
com un cuc insolent i repugnant,
com una vida a la meitat
d'un dol inequívoc.


Et veig i em veig, pausats,
en el camí cap al no res,
cap al mar de la foscor.

Però tu, encara ets massa viu
i tota la llum et pertany,
és massa aviat per encetar
un trajecte sense retorn.


helena

Comentaris

  • Cos i ànima...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-06-2006 | Valoració: 10

    ...costa molt la comunicació entre ells. Però aquí en el fons, què seria el cos sense ànima i l'ànima sens el cos? Paciencia!
    Una forta abraçada.

  • t'has [Ofensiu]
    jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10

    d'ubicar i sentir còmoda

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: