Parella modèlica?

Un relat de: helena

Es tot tan anacrònic, potser fora bó trobar-se per sopar un dissabte a la nit i res més.

Els aniría fantàstic com a parella. Estàn fatal. I el motiu?, quin pot ser el motiu més important en la degradació de la relació?. Aparentment, sembla que un dia concret allò ja és inaguantable, però segurament, és un procés llarg, almenys seria el més lógic i empíric. Tot té la seva raó de ser, en principi.

Jo crec, que ell, s'ha cansat d'ella, i no només li és més indiferent, sino que l'ha avorrit, li molesten els seus gestos,la seva veu, els petits detalls, que abans ni tan sols havia intuït. I l'ha avorrit d'una manera activa, demostrant-ho. Perque es pot avorrir a l'altre en el més absolut dels silencis. Són maneres, temperaments, potser?

I ella, què?. Ella, l'estima indubtablement, ho té pitjor que ell. Ella sent que la majoria d´homes són abominables i els menysprea profundament. Li seria molt més difícil trobar un home interessant, ni s'ho planteja. Té mancances?
Si, moltes. Ell, ha canviat: més groller, agressiu, inflexible, dur. Ja no és carinyós amb ella. Només retreu el tema del sexe, ell.
Per follar amb algú, primer t'hi has de divertir, pensa ella.

I la comunicació?, això, és el més terrible. Cotes sota mínims. Desinterés?

Massa anys?. Per ella, no. Per ell, és possible. Ella sempre té ganes de parlar, ell li diu que parla massa i ho comptabilitza fent estadístiques en la inversió de temps de cadascú. "Tu parles el 70% del temps que estem junts", li diu ell a ella. "I què? No t´interessa?, doncs parla tu", li diu ella, però ell, en realitat no vol parlar i prefereix que ella tampoc parli. Dinar de pressa, aprofitar el temps. APROFITAR EL TEMPS?, què és per a cadascú?

Coses diferents, fins i tot antagóniques.

Ella nota que ell l'estima menys que abans. Està en procés d´assumir-ho.

Tampoc és un desastre, estimar-se menys, potser és el més natural. Ella intenta racionalitzar el tema, per entendre'l, per sobreviure'l. Es pot resignar, fins i tot, però ho ha d'entendre primer.

Ell no suporta d'ella que quan hi ha un desacord o discussió, trenqui els papers i les normes establertes. Li agrada la disciplina i l'ordre a ell. I no suporta que poden pensar els altres, autèntics desconeguts, sobre la seva persona i sobre la persona que l´acompanya: (Allò, la seva dona?). Directament, li horroritza.

Ells dos, tenen nom. Ell, es diu Jordi i ella Laura. Tenen dos fills, dos nens, que es diuen, Albert i Guillem.

Família de quatre, estandard en aparença. Raríssima en el background.

Ell no renunciaría als nens, els adora.

La Laura abans de perdre els nens es suïcidaria, és dramàtica, ho és , tot el que sent està amplificat, no controla les seves emocions. És el seu gran defecte. També gaudeix de la vida per idéntic motiu, massa emocional. Tot i que s'imposa una certa disciplina mental, racional , perquè sap per on patina.

En Jordi és un tipus peculiar, és intel.ligent, però, ho sap. Aixó comporta que es creu en una mena d'estat diferencial de la resta de mortals.

És d´una exigència terrorífica, inflexible. Es reprimeix, encara que no ho admet.

Va rebre una educació basada en el pecat i el no pecat, i això, l'ha fet un tipus especial. Fins i tot creu, que el dimoni és entre nosaltres. S'ho creu de debó. Semblaria testimoni de Jehovà, però no, en absolut.

Els seus referents són inamovibles, li donen seguretat. Per això és una roca que no tremola facilment. Dona seguretat, però, té molts dubtes. És dubitatiu i lent. El pitjor, impossible d´enganyar. T´enganxa sempre.
Sí, és fastigós el tema.

Fa 14 anys que es van casar i aleshores, el sexe era tan apassionat, que ella, la Laura ho troba a faltar, quelcom divertit de debó, sexualment. Una cosa com prendre un café, i ja està. Fa molts anys que voldria quelcom divertit, que ell es fes passar per algu altre, anar a hotels només per fer l'amor. O al lavabo de la illa, en una hora de poca gent.

En Jordi no suporta les fantasies sexuals, li carregen, no enten el motiu, és com si per pixar haguessis de fer una fantasia.

Sexualment, com es pot funcionar amb aquests dos perfils?, jo diria, que anar tirant i poc més.

Un altre tema, és el seu esperit controlador, fins i tot, controlar els pensaments d'ella. És desconfiat no se sap si per naturalesa, o la desconfiança és adquirida. Més aviat ho porta dins, i la vessant sermonaire i de pare de tothom, certa passió militar frustrada? Ummm.

Ella és una neurótica acabada. Té molts tics insuportables. És bastant irracional de tant en tant. Tocada del bolet per molts que creuen coneixer-la.
La conèixen?, gairebé ningú. Fins i tot ella mateixa sol fugir del seu interior i habita en altres vides.

Vistos desde fora són insuportables.



helena

Comentaris

  • És una disseció...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-06-2006 | Valoració: 10

    ...metòdica pas a pas d'una relació tempestiva. Em recorda la "Guerra de los Rose" encara que mariona, descrius en Jordi molt més bé que a la Laura. En fi, vist des de fora realment deuen semblar insuportables.
    Veig que estas entrant amb força en el relat curt, com sempre molt bé.
    Endavant i força.
    Una forta abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: