Crisis d'angoixa

Un relat de: helena

El desencís no es tria, t´aclapara, se´t imposa poc a poc, es fa ombra en tu mateix i et devora impassible.
Elimina la part d´il.lusió que conforma tota vida i una part del teu interior queda amputada per sempre, com un braç inert.
I et costa subsistir sense la poderosa alegria que abans malmenaves.
La por no es tria, ni el terror com a música de fons, sempre hi ha algú que t´espatlla la vida, casualment, com una broma. I t´adones que no ets la mateixa, que no hi ha "reset" per tornar a l´estat favorable, i els que t´envolten noten que has canviat, a pitjor, més agra i més terbola. Més inintel.ligible. Per què?
I no saps qué contestar que sembli creïble. La paranòia t´assetja per sempre més, i ho portes com pots, dissimulant, amb silencis. Gràcies a dèu dels silencis que et salven com un àngel pietòs.
I se´t gasten l´amor, el deliri i els extrems inevitables,
et tornes gris i poruga, et tornes ombra d´un motlle inexistent que un dia et va contenir.
I si et mires al mirall, veus un espectre que et retorna la mirada trista, fonda i vençuda.
Vençuda sí. Hi ha un exércit de vençuts dins les pàgines d´en Walt. I ell, els fa tan i tan bells als seus vençuts, que m´imagino que jo puc seure al seu costat, com un més, dins la mirada del mestre que em traspassa i em transforma sobtadament en l´heroi que em sobreviu, encara.

helena



Comentaris

  • de tant mirar i admirar herois...[Ofensiu]
    Capdelin | 01-06-2006 | Valoració: 10

    de tant mirar i admirar els altres, neix dins nostre una ànima de vençut, un estigma d'inferioritat i el mirall ens ho recorda cada cop que intentem maquillar-nos...
    Cal acceptar les diferències, sí... però cal també defensar que tenim el dret a equivocar-nos i a ser com som... millors del que pensem.
    Una abraçada

  • Ui!...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 01-06-2006 | Valoració: 10

    ...m'havia deixat la nota (com sempre), deu ser l'angoixa.

    Fredegard.

  • Aquest relat...[Ofensiu]

    ...transmet angoixa de veritat. Molt bona feina.

  • Crec que ....[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-05-2006 | Valoració: 10

    ... les persones quan més imaginació tenen, més crisis d'agoixa pateixen. No es pot tancar en pany i clau la imaginació que no volem. I ella espectant espera quan nosaltres estem decaiguts per treure les urpes i atacar. Has clavat el que un sent en una sola frase "I si et mires al mirall, veus un espectre que et retorna la mirada trista, fonda i vençuda." Però si és el que t'està passant, pensa que tens amics al voltant que t'envien energia positiva. Endavant i una forta abraçada.

  • les meves pors, les teves, ...[Ofensiu]
    Basileia | 31-05-2006 | Valoració: 9

    pors, angoixa, pànic...tot allò que fa que deixem de viure com volem, que ens quedem quiets, estancats, observant un món que gira sense saber on anem...

    opcions, vèncer tot això, lluitar, seguir endevant tot i no saber ben bé on posarem el peu la pròxima vegada.

    Un relat fantàstic!!

    Petons princesa!

  • Em reflecteix[Ofensiu]
    Lady_shalott | 30-05-2006 | Valoració: 10

    perfectament, mil moments com aquest he tingut i fins és tangible l'ofec i l'angoixa d'aquest relat.
    Excelentment descrit.
    La veritat és que he sentit les teves paraules més enllà d'algun límit inexistent, i només et puc dir que m'han arribat com un impuls i amb molta força.

    Et seguiré llegint,

    La dama de Shalott

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: