Seguim aqui

Un relat de: helena

Quanta sorpresa, cada vegada que obro i tanco els ulls,
com si tot fos escrit, tot viscut, tot après,i no, sempre hi ha quelcom nou, insospitadament absent,que reapareix amb força corprenedora,que ens manté amb l'alè necessari,per continuar, per resseguir el camí.

Els déus han mort,nosaltres encara seguim aqui.

helena

Comentaris

  • La clau de l'admiració pel que ens envolta[Ofensiu]
    Nòmada anòrtic | 03-06-2006 | Valoració: 9

    m'agrada el teu poema perquè és visual, el tancar i obrir d'ulls...La vida és un espectacle constant de sorpreses que s'esquitllen entre la rutina, i per fer-ho hem de caminar, mentre siguem vius, caminar...i no es tracta d'esperar grans proeses, simplement no esperar-les, i assaborir-les i aprofitar-les quan t'han aclaparat.
    Seguim endavant, a cada instant un revolt, i a cada revolt un espurna... Salut!!!

  • Un bon poema estrany![Ofensiu]
    Arbequina | 03-06-2006 | Valoració: 8

    Comparteixo el que dius. I trobo el final molt acertat, molt xocant.
    Un bon poema... amb una estranya estructura.

    Una abraçada.

    Arbequina

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: