Rerenaixement - Cap (X)

Crec natural desitjar que tots els éssers humans tinguin garantida per igual l’infancia, l’alimentació, l’educació, la sanitat, el vestit, la vivenda,... i finalment, quan amb el pas del temps aquests ciutadans arribin a grans, també tinguin garantit l’acompanyament emocional necessari fins a la digne mort.
Tenir garantits aquests drets, tan sols per haver arribat sans i estalvis a aquesta dimensió, crec que es un desig raonable.
Penso en quelcom semblant al que coneixem per un salari mínim garantit. Una cobertura de per vida que garanteixi que cap dels ciutadans del mon no haurà de patir mai l’inhumà estrès que provoca viure la manca d’allò que es mes basic i imprescindible. Una situació negativa aquesta que bloqueja l’activitat intel•lectual natural de l’individu, la que treballa el llarg termini existencial i que com ja he confessat anteriorment, la considero la tasca mes transcendental que venim a fer a aquesta dimensió. Doncs tot pot quedar bloquejat i postergat quan sobreviure físicament es lo vital.
Davant d’aquest plantejament la pregunta sempre es, i tot això qui ho pagarà? D’on sortiran els diners per mantindre a mes de nou mil milions d’éssers humans que es calcula que seran vius al planeta quan ja el capitalisme passi definitivament a ser una activitat fallida en els llibres de l’Historia de l’Economia?
No ho pagarà ningú. Quan això passi l’Humanitat ja haurà superat l’etapa històrica d’especular amb la moneda. Com va superar el temps de comerciar amb el bescanvi.

Esborrats de la quotidianitat els conceptes culturals del capital, necessariament la nova cultura sorgirà amb la total capacitat d’incentivar l’implicació dels ciutadans de tot el mon en l’objectiu de mantenir a ple funcionament tota l’estructura social global, sense cap interrupció. Com si res no hagués passat.
Mantenir la plena accessibilitat als productes i serveis propis d’una societat humana desenvolupada es necessari.
L’implicació de tots els ciutadans del planeta per aconseguir que això passi es imprescindible.
L’involucració personal vindrà incentivada per dos fets fonamentals. El primer i el mes clar, es lògic pensar que qualsevol ciutadà es sent amb deute amb la societat que l’ha acull i el mante lliure, tranquil i segur tota la vida.
El segon fet complementa l’incentiu de l’anterior. El ciutadà pot gaudir de conceptes, bens i serveis extres, tots aquells que no estan coberts per el mínim garantit, i ho pot fer col•laborant des del seu lloc de treball a mantenir la plena accessibilitat als productes i serveis propis d’una societat humana desenvolupada. A mes responsabilitat mes capacitat de gaudir.
D’ara endavant a aquest nou concepte de valor reconegut el denominaré “Praemium”. Admeto que podria ser qualsevol altre mot però m’agrada que la traducció del llatí sigui; premi, recompensa, prerrogativa, favor, distinció.
Fem un exercici de visualització ràpid. Suposem que el que guanya un treballador de base en una moneda com l’Euro, fitxem que puguin ser 2.400 Euros al mes. Repassem mentalment l’estil de vida i tots els extres que mensualment amb aquests diners, a dia d’avui, podrà gaudir aquest home amb la seva dona i un petit.
Ara suposem que a parir d’un dia determinat, aquest mateix treballador per la seva mateixa aportació professional, en contes de cobrar la mensualitat en Euros rep els 2.400 en Praemiums. I com a resultat el treballador i la seva família segueixen mantenint el mateix estil de vida i tots els extres que hem imaginat que podien gaudir amb els Euros.
Amb els Praemiums tots els ciutadans segons sigui el seu nivell professional de col•laboració, obtenen l’opció de regalar-se tot allò que els correspon i que podem definir com “Extres Praemium”. Desitjos al marge de les necessitats bàsiques cobertes per els mínims garantits.
O sigui, imaginem que tots els ciutadans del planeta, des dels directors generals fins els treballadors de base, de totes les empreses del mon, absolutament tots rebessin la seva respectiva recompensa en Praemiums i amb ells poguessin continuar mantenint tot el mateix que feien abans.
A tots aquells que des d’un lloc de treball s’impliquen en el be comú, el govern local en la seva targeta d’identitat que també serveix per accedir als Extres Praemium i com targeta sanitària, en aquest document multi funcional el ciutadà el primer dia de cada mes disposarà dels Praemiums que li corresponguin per el nivell d’implicació i col•laboració que hagi desenvolupat.
Els únics que no entrarien en aquesta situació serien tots aquells que no tinguessin un contracte de treball. O sigui que accionistes, banquers, comissionistes, prestamistes i similars quedarien fora dels Praemiums, l’incentiu que engresca a la participació i estimula el progrés de l’Humanitat. I com a resultat esdevé el be comú i la sostenibilitat del planeta Terra.
La diferencia substancial d’aquest canvi esta en que la moneda de curs legal, Euro, Dolar, Yen, Libra, o qualsevol altre, la paga qui s’enriqueix amb el teu treball. El Praemium tel guanyes implicant-te, fen el mateix que fas ara o un altre feina, però fent-lo per el be de tots.