ReRenaixement - Cap (II)

De la mateixa manera que en una bassa d’aigua estancada, els primers en suportar la falta d’oxigen son els individus que viuen a baix de tot ,en el fang de la bassa, de la mateixa forma l’estratègia de replegament del capital va deixant sense la possibilitat de viure dignament als ciutadans de la part baixa de la piràmide social global. Quan més avall més ofec.
El benestar social no es quelcom que en un temps passat era pura excel•lència i que avui no es tan complert i perfecte com ho era abans. Els drets socials no existien i s’han hagut de lluitar i guanyar, un a un, durant segles, generació rere generació.
Mai en l’Historia s’ha gaudit d’un benestar social plenament desenvolupat i satisfactori. Ahir aquest objectiu encara era per assolir. Avui estem mes lluny d’aconseguir-lo del que ho érem ahir. La minoria ha fet donar passes enrere a la majoria.
L’estratègia del capital ja fa estona que és en marxa i som tard per reaccionar i frenar-la des del nostre petit poder de ciutadà amb un petit vot a la ma.
Els partits politics que actualment omplen els parlaments són ostatges del capital. Els mitjans de comunicació depenen econòmicament de la inversió publicitària i son obedients. Els bancs fan de masovers per els amos i ho fan sense perill. Les pèrdues de qualsevol mala gestió bancària estan avalades per el conjunt dels ciutadans. La justícia esta contaminada por el poder polític que ja sabem de qui es ostatge.
Ja nomes ens queda la possibilitat de lluitar per limitar en el possible la desfeta, el retrocés. Tot l’aparell per progressar antropològica, democràtica i culturalment, esta contaminat per el capital.
Així doncs, a curt termini, els ciutadans només ens queda la possibilitat, si o si, de transitar per l’injust escenari econòmic que ens ha preparat un subjecte dèspota que ara és coneix per el anònim “capital” però que en un altre temps tenia nom “senyor feudal” i, de la mateixa forma que ho van fer els nostres rebesavis en aquell moment, per lluitar front aquests subjectes inhumans cal pensar que som mes, som l’immensa majoria i com sempre serà qüestió de temps revertir qualsevol injust escenari.
Atrevir-nos a plantejar l’horitzó d’un mon millor per el nostres fills ja es una derrota important per aquells que volen fer-nos creure que no tenim altre remei.
Com deia, a la vegada que passem per l’ injust moment històric d’un sistema a la deriva, amb tot el que la Humanitat ha arribat a conèixer que no sabien els pares fundadors d’aquest caducat sistema de vida actual, basat en el tindre i poc en el ser, mentre l’aviram global subsistim amb el tros que ens han deixat per que pasturem, hem de ser capaços de pensar en un nou temps i plantejar d’una vegada per totes una actualitzada forma racional d’existència individual, de convivència global i de respecte per l’ordre natural del planeta que ens dona aixopluc fins a la mort. El punt cero de la futura historia del ser humà.
Deixar de pensar que amb el capital es poden assolir acords i de creure que els partits politics tradicionals representen cap eina de transformació còmplice. Cal sortir al carrer un dia rere un altre i lluitar per que els drets no siguin retallats. Espantar els fons volto de l’aigua, l’alimentació, la cultura, la educació, la salut, entre d’altres necessitats bàsiques per a tothom. Despertar els veïns que encara creuen en els mitjans de comunicació. I, sobre tot, cal mantindre la dignitat i visualitzar la germanor entre tots els implicats i molt especialment ser solidaris amb els que durant la lluita ho perdran tot.
Paral•lelament, mentre subsistim en el curt termini, es el moment de posar els fonaments del que volem que sigui la futura utopia post capitalista del planeta Terra i aquesta vegada construir-ho tot de baix a dalt per estalviar-nos futures lluites amb nous cercles de poder aliens al be comú.