ReRenaixement - Cap (IV)

Un relat de: Anton Layunta
El meu suggeriment d’utopia per el planeta Terra jo el situo en un reinici del Renaixement. L’etapa de la Historia que va plantejar aleshores la forma moderna de veure el mon i de situar en ell l’esser humà. Va substituir el teocentrisme per l’antropocentrisme.
Aquest definitiu pas d’alliberació de l’Humanitat va permetre una gran empenta al progrés en tasques con la Ciència, l’Art i molt especialment en les polítiques socials.
El propi nom d’aquesta etapa de l’Historia indica procés innovador inspirat en el millor d’una Antiguitat clàssica i, per sobre de tot, el Renaixement es sinònim d’afirmació de l’ importància del ser humà en el sentit de la realitat històrica i natural. Però el punt de vista des d’on m’ho plantejo el renaixement que proposo va molts passos mes enllà, es el rerenaixement.
En la antiguitat la falta de mitjans tecnològics feia difícil defendre que, per posar l’exemple mes recorregut, es la Terra qui volta el Sol. Els clàssics no tenien mes remei que basar-se en la seva deducció i intuïció científica. L’impossibilitat de constatar irrevocablement la realitat que intuïen afeblia la defensa de qualsevol descobriment davant el dogma diví indubtable.
Quan parlem dels clàssics vull recordar que estem parlant d’un temps, segles abans de Crist, i d’una exigua minoria d’homínids “sapiens” que en aquell primer moment de l’Historia, a cos descobert, sense cap tecnologia adient, ja intuïen que hi havia un altre raó diferent de la oficialment admesa per els poders d’aquell moment. Molt de respecte per els clàssics.
Gracies a la progressió de la Ciència i les avançades eines tecnològiques, en aquest segon mil•lenni qualsevol ser humà normal i corrent te una consciencia individual de l’espai que l’envolta molt mes dimensionada que la que era raonable tenir en els temps d’aquells primers savis.
En l’actualitat, una immensa majoria dels ciutadans del mon que han cursat fins a l’educació secundaria, tenen l’informació científica bàsica suficient per saber que ahir van ser un peix microscòpic o espermatozoide i que avui son un insignificant mamífer o ser humà que viu a sobre d’una diminuta esfera o planeta dominat per les forces gravitatoris d’un minúscul sistema solar, un mes dels dos-cents mil milions que conformen la galàxia. Una dels centenars de mils de milions d’altres galàxies implicades en l’inimaginable i desconegut procés infinit que fa el Cosmos. Això es el que sap quasi tothom avui, un dia qualsevol del segon mil•lenni en el planeta Terra.
Així doncs, d’ara endavant queda establert que el meu oferiment d’utopia per el planeta Terra el plantejo des del cosmocentrisme, la gegant consciencia còsmica generada per l’informació científica contrastada i no des dels limitats sentits d’un cos humà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Anton Layunta

Anton Layunta

15 Relats

0 Comentaris

3516 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Pertanyo a la generació de creatius publicitaris barcelonins que en els anys setanta i vuitanta vam situar l'espurna creativa espanyola entre les més guardonades del món.

Posteriorment, a l'inici de les televisions privades, vaig ser pioner en el desenvolupament de tècniques publicitàries no convencionals en el mitjà televisiu col·laborant amb la majoria de cadenes de TV espanyoles d'àmbit estatal i autonòmic en accions especials per a grans anunciants internacionals.
En aquesta etapa a més de ser autor de concursos i promocions de televisió de gran audiència per a marques de gran consum, vaig dissenyar nous formats de televisió, guions de telesèries i pel·lícules de dibuixos animats.

Actualment reparteixo la meua activitat professional en tres àmbits: assessor de comunicació, autor de contes i obres de teatre educatiu, facilitador del curs de Creativitat a la Universitat de Barcelona; Despertant l'Homo Creator
Col·laboro amb el Grup de Recerca i Orientació Pedagògica (GROP) de la UB que coordina el DR. Rafel Bisquerra.
Sóc Comissionat per a la Creativitat i la Comunicació del Moviment Laic i Progressista.