ReRenaixement - Cap (I)

Un relat de: Anton Layunta
Tot just l’ Humanitat ha encetat el segon mil•lenni, segons el conte de la cronologia cristiana, en tot el planeta s’ha començat a viure un fenomen totalment inèdit fins ara en l’historia vanitosament definida com universal.
Per primera vegada des del temps que l’home vivia en els arbres, una gran majoria dels ciutadans del món, sense distinció de raça, sexe, edat, ni classe social, ja estan al corrent que de ben segur el seu futur no millorarà per a ells amb el pas del temps com sempre abans havia succeït.
L’aigua, l’alimentació, l’educació, la salut, entre d’altres necessitats bàsiques per el ser humà, en poc temps poden convertir-se en luxes que tan sols alguns privilegiats podran tenir lliure l’accés. Això portarà molt patiment a la majoria dels ciutadans del món.
Molts dels drets humans universalment reconeguts ja avui estan sen ignorats.
Els antics cants de sirena, tan conservadors com progressistes, s’han quedat en paraules al vent. Cada moment que passa l’actual sistema capitalista es descompon més i l’augment de casos de corrupció que surten a la llum, la pressió dels lobbys per a fer el que li convé a la minoria poderosa i els obscurs objectius de les guerres, es mostren públicament cada vegada amb menys pudor i amb total impunitat.
En el molt sectari club dels equips d’alta competició del marketing econòmic internacional, s’ha iniciat el que podria ser l’últim pla global a llarg termini de l’Historia de l’Economia tal i com s’han fet els plans fins ara.
Fins a finals del primer mil•lenni, l’irrenunciable objectiu dels integrants d’aquest inassequible club va ser fer créixer les multinacionals un tan per cent any rere any. Encara que no mes fos unes dècimes més. El creixement per a ells era l’únic manament.
No aconseguir-ho podia representar, no sols un any perdut per la facturació de l’empresa, també canvis dràstics en l’equip de competició del marketing comercial de la multinacional corresponent.
Tota aquesta situació econòmica que les classes mitjanes i baixes estan patint desmesuradament mentre escric, s’ha fet visible a l’ inici d’aquest segon mil•lenni encara que el seu origen el trobaríem abans, molt abans.
Jo intueixo que possiblement tot va ha anar així. Un dia inesperat de finals del mil•lenni anterior, a un dels poderosos despatxos de l’illa de Manhattan o a l’aula magna d’alguna Universitat anglosaxona mundialment reconeguda, o a qualsevol altre lloc del món, un alt directiu, en nòmina o extern, tenia encomanada la missió de fer-ne un pla de desenvolupament a llarg termini. Desprès d’un llarg procés d’anàlisi, a la presentació del resultat final del seu treball, va dir allò que molts intuïen però per falsa por amagaven.
Aquest savi de l’economia, davant del consell de direcció o del auditori de l’aula magna o dels presents a la sala de juntes del poderós despatx de l’illa de Manhattan, va dir en veu alta per que tots ho escoltessin; “Senyors, la Terra es finita!”.
Aquesta afirmació va provocar un esclat de pànic en els poderosos representats del capital reunits amb ell.
Segons els meus càlculs pot fer mes d’un lustre que va passar aquest fet decisiu i encara avui aquesta afirmació tan contundent ha sigut totalment ignorada per tots els mitjans de comunicació mundials.
Si com va anunciar aquest desconegut directiu la terra és finita el creixement anual dels grans grups econòmics mundials tard o d’hora també ho serà. Vol dir que algun dia ja no podran créixer més que l’exercici anterior. Aquesta noticia segur que molt discretament va activar l’alarma general en els cercles privats de l’economia global.
Segurament una vegada l’històrica afirmació d’aquest anònim alt directiu va ser confidencialment escampada per les cúpules directives dels grans grups econòmics del planeta, aquests van decidir que calia actuar abans que la resta del món descobrís la veritat.
Precipita’n el cobraments dels deutes. Frena’n el crèdit. I sobre tot controla’n els elements estratègics com l’aigua, les energies, l’alimentació, la salut... i fer-ho rapit, abans que tothom sapigués que el creixement infinit no es possible perquè el planeta no es infinit.
Després d’un segle llarg l’utopia capitalista finalment pot tenir data de caducitat i de ben segur que els seus deixebles moriran matant.
Tot d’una a els grans grups multinacionals de tots els sectors els ha vingut la pressa per reunir el seus diners en llocs segurs i transformar tot el que puguin en valors estratègics abans que esclati la noticia i tothom deixi de pagar.
Mentre aquests grans grups van fent aquesta escombrada de circulant, finançats en gran part per la seva inversió publicitària, els mitjans de comunicació, paral•lelament, preparen anímicament als ciutadans de les classes baixes i mitjanes principalment, fent-los discursos culpabilitzants i sembrant en els seus cors la por que immobilitza mes que la llei, la por a la misèria.
Aquesta acció de replegament d’actius que fan els grans dominadors del capital a nivell global no es una estratègia pensada per poder créixer mes en un futur. Es un pla econòmic pensat per retardar el màxim la caiguda. La derrota definitiva. La fi d’un sistema. El seu.
Així doncs estem davant una situació històrica, el replegament del capitalisme abans que es faci publica la data de caducitat de la irreal utopia materialista del creixement infinit.
Per cap de nosaltres, els que vivim del sou del nostre treball diari, no és, ni per molt temps ho serà, temps de somiar en un futur benvolent. Uns, perquè es quedaran sense feina, a l’atur de llarga durada. Els altres, conservar el seu mal pagat lloc de treball els farà patir de valent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Anton Layunta

Anton Layunta

15 Relats

0 Comentaris

3515 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Pertanyo a la generació de creatius publicitaris barcelonins que en els anys setanta i vuitanta vam situar l'espurna creativa espanyola entre les més guardonades del món.

Posteriorment, a l'inici de les televisions privades, vaig ser pioner en el desenvolupament de tècniques publicitàries no convencionals en el mitjà televisiu col·laborant amb la majoria de cadenes de TV espanyoles d'àmbit estatal i autonòmic en accions especials per a grans anunciants internacionals.
En aquesta etapa a més de ser autor de concursos i promocions de televisió de gran audiència per a marques de gran consum, vaig dissenyar nous formats de televisió, guions de telesèries i pel·lícules de dibuixos animats.

Actualment reparteixo la meua activitat professional en tres àmbits: assessor de comunicació, autor de contes i obres de teatre educatiu, facilitador del curs de Creativitat a la Universitat de Barcelona; Despertant l'Homo Creator
Col·laboro amb el Grup de Recerca i Orientació Pedagògica (GROP) de la UB que coordina el DR. Rafel Bisquerra.
Sóc Comissionat per a la Creativitat i la Comunicació del Moviment Laic i Progressista.