Pere i el llop

Pere i el llop.
En un regne no gaire llunyà hi vivia Pere, un honrat periodista emprat en un dels tres grups que controlen la majoria dels mitjans de comunicació més influents de el regne. D'origen humil la seva carrera va comportar gran sacrifici familiar. Pere viu en parella i recentment ha estat pare.
Va triar periodisme per vocació. Quan era nen observo que li resultava més fàcil escriure que dibuixar o de parlar en públic. Relatar hàbilment el que succeïa al seu voltant sempre li va comportar destacar a l'escola pels seus suggerents redaccions.
Porta just un any empleat de manera que ja ha descobert que el periodisme utòpic que es debatia a la universitat poc té a veure amb el periodisme pràctic per al qual ha estat contractat pel poderós grup de comunicació.
Un dia el director de Pere al•ludint a raons de crisi econòmica internacional li ordena recórrer a el més alarmant de tots els titulars apocalíptics. Pere que acabava de ser pare, sense dir ni piu va a complir l'ordre del seu superior i en primera pàgina pública:
'Que ve el llop !!!
La immediata conseqüència és la que cal esperar quan es llança un titular fins a aquest moment reservat històricament per a casos de perill imminent. Els ciutadans aguanten la respiració. Estrenyent les dents esperen el pitjor. El consum en general cau. La prescripció d'ansiolítics es dispara. El seguiment informatiu en els mitjans de comunicació és de rècord.
Després de la primera reacció traumàtica i passats els primers dies, entre els ciutadans comença a esvair la sensació d'amenaça. El màxim nivell d'alarma va perdent el seu efecte primer. Encara temorosa la convivència social va normalitzant-se.
Setmanes després tota la ciutadania aplaudeix que finalment el titular apocalíptic no s'hagi fet realitat. Que hi hagi resultat ser tot una falsa alarma. La crisi econòmica mundial indubtablement els va a provocar greus conseqüències socials però afortunadament el temut llop no ha aparegut i això és el que celebren.
Un any després a Pere li ascendeixen a director. La seva brillant trajectòria professional però sobretot la seva indiscutible protagonisme en l'històric cas de la crisi econòmica mundial, l'han portat a ser el triat per la presidència i ratificat per tot l'accionariat del grup de comunicació per al qual treballa.
El regne viu delicats moments de convulsió ciutadana afavorits per l'agreujament de les conseqüències socials de la crisi econòmica mundial. La classe política s'embranca crispant la convivència el que no ajuda gens a pacificar el carrer.
Un matí, Pere, amb la connivència de la prefectura de el regne, decideix intentar trencar el bucle sense fi d'enfrontament social a què el regne està immers. Com a nou director Pedro pren la decisió. Convoca a l'editor i li ordena recórrer una altra vegada a el més alarmant de tots els titulars apocalíptics. L'editor sense demora va a complir l'ordre del seu superior i en primera pàgina pública:
'Que ve el llop !!!
Tal com va succeir en l'anterior ocasió la conseqüència immediata de repetir el titular de perill imminent torna a ser la que cal esperar. Pensant que aquesta vegada sí, que l'avís d'alarma si serà cert, els ciutadans tornen a aguantar la respiració. A serrar les dents esperant el pitjor. El consum general, tot just recuperat plenament, cau de nou. La prescripció d'ansiolítics augmenta fins a nivells alarmants. El seguiment informatiu en els mitjans de comunicació torna a ser excepcional però no aconsegueix les xifres de la primera vegada.
Després del nou xoc emocional la compulsió inicial s'esvaeix amb el pas de les hores. Per a la atordida ciutadania el dubte està en si el temible titular els ha tornat a amenaçar en va o no. La convivència social es recupera amb més celeritat que en l'ocasió anterior.
Una setmana més tard no tots els ciutadans celebren que l'alarma apocalíptica tampoc hagi estat certa. Per primera vegada sorgeix el conflicte per la utilització capritxosa de titular que valia per comunicar el màxim perill. Els problemes socials segueixen visualitzant-se en el carrer. La reivindicació ciutadana no ha cessat. Però de nou no ha comparegut el llop i això és el que comencen a recriminar grups de ciutadans.
Tan sols sis mesos més tard un inoportú virus genera una veloç pandèmia mundial. Les autoritats sanitàries, interpel•lades pels epidemiòlegs de capçalera i l'OMS, sol•liciten la col•laboració de tots els mitjans de comunicació de el regne. Pere és el primer a posar tots els de el grup al servei de la salut. Convoca a l'editor i aquest va a complir l'ordre del seu superior publicant de nou en portada el titular màxim.
'Que ve el llop !!!
La conseqüència immediata per haver utilitzat per tercera vegada el titular que tradicionalment es reservo per a casos de perill imminent, no és la que hauria de ser.
Si en un primer moment la població torna a aguantar la respiració, passades tot just unes hores es percep com la confiança indestructible en els mitjans de comunicació s'ha trencat. Per primera vegada veus acusadores que senten més ràbia que por, culpen els mitjans d'abusar del terrorisme informatiu i, en ús de la seva legítima llibertat, hi ha ciutadans que es neguen a seguir les mesures de confinament domèstic i higiene preventiva imposades pel govern de l' regne.
El consum no remunta. La prescripció d'ansiolítics i antidepressius per habitant estableix un rècord mundial. A la reivindicació social que no cessa, se li suma al carrer un nou col•lectiu, els que denuncien que els mitjans de comunicació no són lleials. I, per si fos poc, aquesta vegada el llop sí que ha vingut portant-se, de moment, a desenes de milers de ciutadans.
El llenguatge és el nexe que cohesiona el grup. És el resultat d'un lent procés de pactes semàntics entre afins desenvolupat a través de milers d'anys pels avantpassats. Desautoritzar les veus d'alarma utilitzant-les en va desactiva la cohesió del grup en la resposta.

Conte versionat per Anton Layunta