Rellotge

Estava cansat... Molt cansat... Córrer pel camp, amb el sol al cap, i amb un germà petit, no era cap bany d'escuma... Vaig acomodar-me a una de les fustes de la barqueta amb la qual baixàvem el riu... El meu germà mirava el seu rellotge de mà... Un rellotge que temps enrere havia sigut del meu avi, i que aquest, havia deixat en morir al meu germà petit...

Va morir d'un infart al nadal... Però abans d'això, va donar el rellotge al meu germà... I això... Aquesta peça d'or que el meu avi conservava... Va ser l'únic que el meu avi va donar a la família... Una família que no tenia res... Ni diners... Ni amor... Ni esperança...

Dies després el pare va marxar... ''A la recerca de fortuna'' Com deia ell... Però els diaris ens van informar que va morir envestit, intentant colar-se a un tren.

La mare no podia assumir els deutes... I la venda del rellotge era l'única cosa que ens podria salvar en aquesta època de postguerra... Un rellotge... Que el meu germà no volia vendre... I que la mare necessitava... i que aconseguiria com fos... els cops i la sang seca dels llavis del meu germà, feien certa aquesta afirmació.

Mentre baixem pel riu... I ella ens segueix... Allà... Al camí... Entre les herbes... Amb el seu pijama de seda... Amb els ulls fixos en el meu germà... Ansiosa... Desitjosa... Com una òliba a punt de caçar un parell de conills...

A poc a poc arribem a la desembocadura, i el camí de la mare es separa del nostre...

Ja no la veig...

Crec que és hora de dormir.