Cercador
Regressant
Un relat de: llacuna- Compartir:
Rata de carrers perduts
Pertorbada pel desassossec
De les multituds
Enregistra al piano
el naixement de l’obscuritat i així celebrarem
encongits, el que tu sempre has anhelat; la caiguda
del terror i el inici de la depressió
Per què m’odies d’aquesta forma?
Remiro l’armari i em pinto
Cerco amor per por de tenir-te
Recobreixo la casa de llaunes
Tot perquè m’estimis i res
Tu saps que l’odi ho pot tot
Pertorbada pel desassossec
De les multituds
Enregistra al piano
el naixement de l’obscuritat i així celebrarem
encongits, el que tu sempre has anhelat; la caiguda
del terror i el inici de la depressió
Per què m’odies d’aquesta forma?
Remiro l’armari i em pinto
Cerco amor per por de tenir-te
Recobreixo la casa de llaunes
Tot perquè m’estimis i res
Tu saps que l’odi ho pot tot
Comentaris
-
Les dents de la rata[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-04-2011 | Valoració: 10
Fa por i és fantàstic! La rata de l'odi rossegant la vida, remenant l'armari per deixar-lo aparcat. Quines imatges tan punyents, tan reals i tan poètiques! Lirisme d'amargor sentimental que sempre aplaudeixo quan s'escriu i es comença a millorar un cop poses el punt i final, oi? Una forta abraçada Llacuna.
aleix
l´Autor
194 Relats
212 Comentaris
106800 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43