Reflexió

Un relat de: Bonhomia

Embruixa la meva temptació,
després de la migdiada,
una foscor mental que esclata.

I dins el sofriment,
per causes que ningú no entén,
emmalalteixo.

L'ordre de les coses
de la meva habitació
és un rebombori
de lletres trencades.

Aquestes apareixen
en els llibres que llegeixo.
Però la meva angoixa
no em deixa prosseguir.

Avui hi ha la presència
del meu pare.
S'allunya molt
de la companyia.

És un dictador.
M'agraden les tardes lliures
sense ell.

Em voldria fondre
i aparèixer bo i sa.
Sense remordiments
absurds.
Sense cap mena
de sofriment.

Tinc els meus germans,
però,
cada dia,
pel progrés de cadascú,
l'energia és més freda.

No crec
que jo estigui caient cap avall.
La paciència
crec que ho curarà tot.

Sóc culpable
del meu estat actual.
Almenys això
és el que em fa pensar la meva ment.

Però jo diria
que la culpa és d'aquest
món corrupte.

Males amistats,
drogues,
i un nou defalliment
van ocórrer fa temps.

És difícil descriure
les infernals sensacions
que he passat.

Aquesta música
del Kiko Veneno
em fa sentir viu.

Fa una estona
estava en plè
trance negatiu.

Or, plata, bronze...
no, no és exactament
el que busco.

Busco simplement
trobar-me bé.

Les recaigudes
que he tingut
han sigut prodigiosament
malèfiques.

Em van apartar
d'una época d'oportunitats
on em sentia amb força
per treballar.

Ara espero i espero,
i a estones
gaudeixo,
entre l'Infern i la Terra.

Porto una creu
que no em deixa sentir.
És pesada
i m'ha robat
l'èxtasi.

Però tornarà...

La vida és per viure,
i ara jo sóc
més aviat esclau
de la meva malaltia,
no pas gaudidor
de la vida.

Sé que milloro
i ho noto.
Però a vegades perdo la paciència.
Fins i tot,
poques vegades,
he arribat a tenir
algun atac d'histèria.

Que tot camini,
lentament,
mentre jo faig la meva.

Sé una mica el que m'importa.
A mesura
que passa el temps
ho tinc més clar.

Em vull deslliurar
de l'angoixa
( psíquica i física )
que m'apreta
per totes bandes.

Potser,
pot semblar,
que busco la llibertat.
No.
Aquesta ja la tinc.
Busco la "llibertat mental";
per no tenir malsons,
per no tenir desviacions contínues.

Vull que el que tinc sigui sòlid.
I aplicar-ho com a tal.
I que la lluna brilli
cada nit més;
doncs l'aire de la nit
que queda en el dia
em dóna coratge.

Comentaris

  • Poema narratiu/Prosa poètica[Ofensiu]
    deòmises | 11-04-2008 | Valoració: 10

    No sé definir-ne el gènere però és un dur text, que reflexiona interiorment sobre l'individu: angoixes i entorn.

    Tenia pendent llegir-te i comentar-te; la primera cosa ja l'havia feta, la segona tot just l'endego amb aquest comentari.

    Gràcies, d.

  • Melcior | 25-12-2007 | Valoració: 10

    d' aquells de donar-li la volta a tot . En el meu cas , aquets estats febrils i depriments que tan bé reculls en els escrits , sovint van acompanyats de una màgia de creativitat i d' inquietut mental , que rarament trobo en estats d'ànim dels que enomenem normals .
    Sempre atentament :
    Endavant!

  • entre l'Infern i la Terra[Ofensiu]
    franz appa | 22-12-2007

    O entre cel i terra, posats a dir. Entre un extrem í l'altre, hi ha potser el camí del mig.
    Interessant exploració de les pròpies angoixes i les pròpies culpes. Repartir les culpes en el món no està malament, no ho censuraré pas. Tampoc cal fustigar-nos creient-nos responsables de tot el mal que ens cau a sobre. És com creure's omnipotents sempre que ens carreguem d'inexhauribles dosis de voluntat i fe : barates doctrines de manual d'autoajuda.
    Em quedo amb l'estrofa final. Una rítimica senzilla i rodona per a una magnífica bafarada d'aire fresc -nocturn-.
    Salutacions,

    franz

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.