Quina és la meva pàtria?

De jovenet, a l’escola dita “nacional”, m’inculcaren que la meva pàtria era “España” i tenia al cos de l’exèrcit anomenat el “legionarios” com uns herois, però als tretze anys em vaig comprar un “pin” amb la bandera catalana i durant el servei militar duia un “macuto” o sarró on penjava una senyera, malgrat això no podia renegar del llaços d’amistat que tenia amb castellaparlants, que eren espanyolistes, i la meva identitat patriòtica durant molt de temps ha estat un garbuix, una indefinició constant, cal dir que m’encisava l’expressió, ciutadà del món, no ser de cap lloc en concret per tal de ser de tot arreu, aquest ha estat el meu somni anhelat.
Per conèixer més bé què sóc, per tal de poder-ho explicar als altres, i a mi també, m’ha ajudat molt la lectura de Salvador Espriu, Miquel Marti i Pol, Rabridanath Tagore, aquest llegit en català, i Albert Camus.
Una definició aproximada de quina és la meva pàtria seria aquesta:
És un tot format par la gent que conec, les meves emocions, la meva espiritualitat, el meu cos i la llengua catalana.