QUIN GRAN DIA

QUIN GRAN DIA

Mentre més distant estava l'Assumpció, més gran era la necessitat que jo pensava. No hi havia abreujat el desig que tingué d'ella en casar-me, volia posseir-la completament. Però, l'Assumpció, tan diàfana passava pel meu costat com una bufada i encara que la subjectares amb les dues mans i abrasessis amb brutalitat, no podia agafar-la.
Com l'Assumpció, em tingué por, se'ns va convertir en un calvari. Entre el dia ella tenia altres quefers.

Ella anava fregant l'habitació i el lavabo i altres menesters, jo me n'anava a la faena de secretari d'un advocat. Sols ens trobaven a l'hora del menjar i aleshores era jo el que començava, ella semblava vagar entre els núvols. Parlava molt poc i havia perdut aqueix somriure fresc i sincer que feia això el que més agradava d'ella, ja no tirava el cap arrere, rient-se amb totes les dents. A penes em somreia. Vaig pensar que l'edat i el meu accident ens estaven separant, que estava avorrida de tot.

Però un dia vaig intentar apropar-me a l'Assumpció... com ho vaig intentar, Déu meu! Vaig entrar en la nostra habitació, quan estava atrafegada escrivint en el seu diari. Vaig tractar respirant fondo i amb un sospir, inclusivament de compartir aqueixos aspectes de la seva existència.

Em mirà i jo amb un bon somriure, al final es va adonar que volia que li fes un bes. El meu cor es commogué com un núvol ple de gotes d'aigua en tot el centre del meu interior. Aleshores li vas petonejar tota la cara! Quin gran dia fou aquell!

Realment la seva estima fins a mi, romania en el seu cor! I jo la volia fins al fons de la meva ànima!

Si, els anys es passaren molt ràpidament, però romania en els nostres cors el dia que ens van conèixer. Va ser una vesprada d'aquell en què l'Assumpció hi havia d'anar a la recerca d'una amiga per a passejar aquell diumenge. La vaig conèixer, aleshores quan s'anava a sa casa a soles i és quan em va mirar i jo també.

Van quedar veure'ns l'endemà i així va ser. Després a poc a poc ens van conèixer. Passaren dos anys, festejant, aquell dia que li vaig demanar que es casaren, no el va dubtar. Des d'aleshores vam ser molt feliços. No ho oblidaré mai i ella tampoc.