Què hagués estat de la meva vida si...?

Un relat de: Mena Guiga
- Doncs jo potser hauria tingut més nòvios, per tastar més...-comenta la S.
- Jo hauria fet Belles Arts i no pas Assistència Socio-sanitària- diu l'E.
- A mi m'hauria agradat viatjar molt abans de lligar-me amb el pes d'una família nombrosa- afegeix l'U.
- En el meu cas, haver sortit amb aquell noi bohemi i poètic i fer sortides amb bicicleta pels camps de la primavera, seure sota un salze i...-suspira la L.
-Pel que fa a mi, haver estalviat i tenir un xalet amb piscina...- explica en P.

-...i m'haria separat almenys tres o quatre cops!!! ...o aquell barber que em somreia tant quan duia el germanet a tallar els cabells...
-...i exposaria la meva obra arreu del món...o vendria camisetes estampades en un mercadet hippy a Menorca...
-...en els viatges: paisatges, ciutats, fotos... hauria conegut gent...estaria ajuntada amb un africà...o un asiàtic...tindria més o menys fills...obriria la finestra i veuria el Kilimanjaro...o les muntanyes de Montserrat...
-...viuríem la vida amb l'èxtasi de la paraula o...no ens podríem veure i hauríem partit peres tant de Sant Joan com les conference...o els nostres caràcters estarien fosos en una entesa a còpia d'anys i molt d'amor...
-...i al xalet unes quantes persones de fer feina i un celler amb mots de vins de qualitat excelsa i una rossa rica a qui fotre-li els quartos a canvi del meu poder de satisfer...

La Sílvia està casada i de tota la vida i no canviarà. L'Esteve fa uns dibuixos meravellosos amb bolígraf rere els cartons dels iogurts amb gelatina que dóna als avis de llarga estada, quan la vida s'escurça. L'Ulma no para de donar el pit a l'inacabable fillam, que s'estima amb bogeria, mentre mira fotos enganxades a la paret de llocs del món turístics i típics. La Lídia encara suspira i plora quan té "baixons" i li venen desitjos incomplets, ella que ja té una vida montada, més o menys seriosa i organitzada, massa tancada. En Pere malviu en una habitació llogada, ja que el seu no tan mal sou de feina fixa (regal dels déus?) el malgasta en mil vicis, butxaca foradada com és.

"Què hagués estat de la meva vida si...?" és una pregunta que no és d'entrevista, és una pregunta desmoralitzant i esclafosa, extreta d'una secció d'una revista de baix standing dels anys vuitanta i que encara perdura. La pregunta o la revista?

"Què hagués estat de la meva vida si...?" és una pregunta que serveix, sobretot, a qui escriu. Es poden inventar tantes històries!

Comentaris

  • -- [torna la normalitat] | 25-05-2012 | Valoració: 1

    Buf!

  • QUE HAGUÉS ESTAT SI???[Ofensiu]
    montsepema | 22-05-2012

    Nena temps de pensar el nostre, i no cal donar voltes, com diu la Bloody, viure el present amb la major intensitat que poguem, perquè sino un es posa nostàlgic i melancòlic, no creus?, jo hi penso molt, i no vull pensar, ARA és el que importa.

  • M'ha fet pensar tant[Ofensiu]
    bloodymaruja | 22-05-2012 | Valoració: 10

    I que, al cap i a la fi, tot queda en el mateix: en pensar-hi. Sempre el passat que torna i ens fa veure l'herba més verda de l'altre costat. Per això s'ha de fer el Carpe Diem i , el teu O.S.O. que és un regal que tu em vas fer i mai no oblidaré. I gràcies per alegrar-me el dia sempre, sempre. ( bloody-llagrimeta de debó que ha tingut un dia fastigós..)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

949 Comentaris

404625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com