Cercador
Que et va fer cambiar d'encanteri ?
Un relat de: ITACASurt corrents i no t'amuïnis
en si la lluna esta de la teva part
digues prou a absurdes temptacions de la nit
les quals cada vespre et fan odiar-te.
Per que tornar a empassar malsons reals
els quals t'enganxen en un ciment
del que ens es dificil de desenganxar-te.
Tornes a sortir corrents
mentre jo tanco els ulls
en gest de preocupació no volent
ruimar on aniras aquestes hores de la nit
tan engoixada.
Estas tan plena d'ella que ja no queda res teu
on són els plans de futur que feies ?
on son tots els somnis que volies cumplir?
ara estaras per un terra
humit i brut del carrer
esperant una altre dosis d'odi i tristesa
m'entre nosaltres plorem
buscan-te per la ciutat.
Demà les clares del dia et llevaran
en un món on mai t'haguesis
pensat arribar tan aviat
no erets l'unica que ho pensaba
pots estar-ne segura.
Ja arribat el demà
i ara amb un ram a les mans m'acomiado
d'una persona que tenia la felicitat a la seva mà
i en cambi els últims dels teus dies
vas acabar tremolant per els carrers
rondant perduda hipnotitzada per una magia
que anys enrere em deies que mai t'embrujaria
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142254 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada