Que et va fer cambiar d'encanteri ?

Un relat de: ITACA

Surt corrents i no t'amuïnis
en si la lluna esta de la teva part
digues prou a absurdes temptacions de la nit
les quals cada vespre et fan odiar-te.
Per que tornar a empassar malsons reals
els quals t'enganxen en un ciment
del que ens es dificil de desenganxar-te.
Tornes a sortir corrents
mentre jo tanco els ulls
en gest de preocupació no volent
ruimar on aniras aquestes hores de la nit
tan engoixada.
Estas tan plena d'ella que ja no queda res teu
on són els plans de futur que feies ?
on son tots els somnis que volies cumplir?
ara estaras per un terra
humit i brut del carrer
esperant una altre dosis d'odi i tristesa
m'entre nosaltres plorem
buscan-te per la ciutat.
Demà les clares del dia et llevaran
en un món on mai t'haguesis
pensat arribar tan aviat
no erets l'unica que ho pensaba
pots estar-ne segura.
Ja arribat el demà
i ara amb un ram a les mans m'acomiado
d'una persona que tenia la felicitat a la seva mà
i en cambi els últims dels teus dies
vas acabar tremolant per els carrers
rondant perduda hipnotitzada per una magia
que anys enrere em deies que mai t'embrujaria

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142254 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.