Cercador
Què bufi el vent!
Un relat de: llacuna- Compartir:
T'agraeixo que corresponguis els meus esforços per a demostrar-te que t'estimo. Tu que tant bé controles la relació. Em dones allò que vull, però tu disposes les dosis al teu gust. En el fons no t'importo, però no faré una trucada per anunciar-te el meu suïcidi per acabar-ho de confirmar. Saber que tu no ets mai qui vol que quedem, ja m'ho fa entendre tot.
És dolorosa la situació, saps? Fa mal. Em degrada.
Però a ningú l'importa, ni a tu, ni a mi.
Tu continues la teva vida amb una mica de pesantor per la situació, però convençut que fas allò que pots.
I jo navego sense rumb...A veure si bufa el vent ben fort i em du ben lluny!
Llacuna
Comentaris
-
però que bufi molt fort[Ofensiu]ESTEL | 03-12-2008 | Valoració: 10
i en la mateixa direcció i a veure si ens trobem.
Hi ha persones que tenim més capacitat per acceptar el que ens donen. No ho sabria explicar breument, però pràcticament el que vull dir és que admetem el que ens donen quan en el fons volem molt més. Pot ser tenim la sensació de que donem més o el que ens passa és que necessitem més? deixant de banda qui estima més o menys. No sé cada història és diferent. El que si és ben cert és que s´ha de posar límits, marca els teus límits, deixar clar les teves necessitats i reclàma-les amb força sense acceptar que et satisfacin a mitges
una abraçada i jo també em deixo portar pel vent, ens veiem
l´Autor
194 Relats
212 Comentaris
106769 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43