quant d'amor i quanta de distància!

siguis on siguis
facis el que facis
la meva desesperança et segueix contemplant
encara que et senti lluny
que per molt
que vulguis semblar un miratge
jo et tinc present
ahir, avui, demà
i et sento dins meu
com una flor
que brota de molt endins meu
i que duu un nou color
fet de carícies i de màgia
que per molt
que vulguin ser passatgeres
jo les guardo
com mai res que he trobat
en aquest món

et contemplo des de molt lluny
i em perdo en la multitud
jo amb el paper de ser un més
mentre tu
amb el paper de princesa
aconsegueixes fer-te
eterna en el meu cor
i ser
un espectacle tan dolç....

jo
posseït, doncs,
per tu
navego
en aquesta mar
que mai resta tranquil.la
però que em permet
ser conscient
que damunt la Terra
hi ets tu

i considero
que somniant
encara que no hi vulgui restar
moriria en nom teu
encara que pensi
que potser mai més et veuré
que seràs fruïta de llunyanes collites
i que
et fondràs i es fondran
en el meu pensament
desapareixent
encara que el record
perdurarà
però tant temps passarà
que la distància
farà òbvia
que jo no tinc present
perque no ho vull
el fet que és massa llarg
el traçat
que va de mi a tu
i que és
impossible de recórrer
però jo
no vaig dictar les normes de l'amor

i segueixo, i segueixo, i segueixo...
creient que possiblement
moro d'amor
i desespero tant
que ni la més preciada joia
i encara que fos de carn i os
o sigui
vinguda com jo
d'aquell no-res que anomenem mort
podrà treure
del meu cor
el que sento,
el que sento
per tu,
que et perds
en els meus horitzons
encara que els meus ulls
plorin i supliquin
per tornar a sentir allò
aquella mena d'instants
que apareixen i desapareixen
com un cometa diminut
que mai sé quan tornarà

aquesta poesia
és un tros del meu cor
que no para de caminar
contra-corrent
i perseguin-te
batec a batec
mentre tu
restes lluny

i segueix caminant...