Quan faig l'amor amb tu...

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
I no saps les ganes que en tinc
de passejar-te la boca
per tot el cos,
sense deixar-me cap racó.
I recordar cada centímetre
de la teva pell
per quan em faci falta.
Olorar-te i tastar la poesia
que escrius al moure't,
per si mai amb tu,
em quedo sense paraula.
Resseguir el teu coll
passant per l'esquena,
besar-te la panxa.
Morir al lloc,
on el plaer ens mata.
Fer camí
fins que l'èxtasi arriba
i dir-te a cau d'orella
mentre et faig l'amor,
que tu, ets el que em dona vida.
Retenir-te en la mirada
i tenir-te nua,
nua d'ànima
on la pell es toca
sols de mirar-la.
Pararé el temps
en infinit orgasme
vestit de petons,
acariciant-te.
Per tornar a repetir
quan l'alè ens torni
per que d'això,
sempre en tenim ganes.
Tancaré els ulls i seré teu
com el foc,
cremant-me.
I quan tot s'acabi,
allargaré la mà
i tocaré el que amb el plaer s'excita
i dormiré als teus braços
fins que de nou
arribi el dia.
I no saps les ganes que tinc
de que això passi,
i no sigui un somni
sinó realitat de vida.
Quan faig l'amor amb tu
fins i tot,
respirar se m'oblida.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    carquinyoli | 30-05-2012

    Ostres m'ha encantat!
    sóc nova per aquí, no escric però m'encanta llegir :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: