Cercador
Quan em miro
Un relat de: rautortorQuan em miro
al meu pare, in memoriam
Quan em miro et veig. I recordo,
sense nostàlgia ni tristesa afegides.
Sé que les pèrdues són inevitables;
però també sé que els records són vida.
Recordar-te m’ajuda a saber qui soc.
És com caminar junts en la memòria
amunt i avall d’un món, d’un cosmos
que vam concebre i construir plegats.
Quan em miro et veig. Sense llàgrimes
ni dolor afegit. Plànyer-me? No em cal.
De tu vaig aprendre el valor de l’amistat,
en la presència i, sobretot, en l’absència.
11 d’octubre 1993-2022
Comentaris
-
Acceptació[Ofensiu]Rosa Gubau | 15-10-2022 | Valoració: 10
Que maques les paraules que destines al teu pare i a tu mateix sobretot. Per a mi és una realitat, som un reflex dels nostres pares i segons anem fent anys, ens adonem més. M'alegro que aquests records siguin bons i especials.
Cordialment.
Rosa. -
Homenatge[Ofensiu]Carme Alcoverro | 13-10-2022
Comparteixo amb tu aquest missatge al teu pare... No podem evitar veure rastres del seu rostre i de la seva essència en nosaltres, quan ens han donat tant i ens han fet qui som. Un bonic homenatge!
-
mirall[Ofensiu]Atlantis | 13-10-2022
A mi m'ha passat més d'una vegada que el mirall m'ha portat la imatge de la mare. No només física, sinó que em trobo molts cops utilitzant les mateixes paraules. Aquest poema recrea aquests moments.
-
Veure'ns en l'altre[Ofensiu]Prou bé | 12-10-2022
Van ser els progenitors i ens hi assemblem! Els veiem al mirall quan ens hi mirem!
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140090 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma