Quan em miro

Un relat de: rautortor

Quan em miro

al meu pare, in memoriam

Quan em miro et veig. I recordo,
sense nostàlgia ni tristesa afegides.
Sé que les pèrdues són inevitables;
però també sé que els records són vida.

Recordar-te m’ajuda a saber qui soc.
És com caminar junts en la memòria
amunt i avall d’un món, d’un cosmos
que vam concebre i construir plegats.

Quan em miro et veig. Sense llàgrimes
ni dolor afegit. Plànyer-me? No em cal.
De tu vaig aprendre el valor de l’amistat,
en la presència i, sobretot, en l’absència.

11 d’octubre 1993-2022

Comentaris

  • Acceptació[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-10-2022 | Valoració: 10

    Que maques les paraules que destines al teu pare i a tu mateix sobretot. Per a mi és una realitat, som un reflex dels nostres pares i segons anem fent anys, ens adonem més. M'alegro que aquests records siguin bons i especials.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Homenatge[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 13-10-2022

    Comparteixo amb tu aquest missatge al teu pare... No podem evitar veure rastres del seu rostre i de la seva essència en nosaltres, quan ens han donat tant i ens han fet qui som. Un bonic homenatge!

  • mirall[Ofensiu]
    Atlantis | 13-10-2022

    A mi m'ha passat més d'una vegada que el mirall m'ha portat la imatge de la mare. No només física, sinó que em trobo molts cops utilitzant les mateixes paraules. Aquest poema recrea aquests moments.

  • Veure'ns en l'altre[Ofensiu]
    Prou bé | 12-10-2022

    Van ser els progenitors i ens hi assemblem! Els veiem al mirall quan ens hi mirem!

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140090 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen