Prohibit d'Amor

es una bona manere de mostrar els sentiments, m'agradat es molt concís.
i moltes gracias per el teu comentari.
una abraçada.

tens un estil propi, original... passes pel poema com de pas... sense complaure´t ni desfogar-te massa per no ofegar l´essència de la idea central... quatre pinzellades i el bes... es dibuixa en la boira de la prohibició, però sense perdre la força de la intensitat prohibida...
i la teva biografia... ja és un GRAN poema, original, jugant amb l´abstracció i lo naïf... però ple d´avantguardisme poètic que et situen en un lloc de la POESIA propi, no hi pot haver confussions possibles... tens un segell propi.
fantàstic... avui t´he conegut i et seguiré llegint... per poder pintar... el teu NOU ARBRE!!! je je je
una abraçada

I quan arribo a casa
em mossego els llavis
per notar-hi encara
el gust prohibit de cada bes!


Un secret, arrecerat en uns llavis... que bonic!

Felicitats com sempre...

Thalassa

Deu ni dor, quina manera de fer sentir l'amor! En qualsevol cas... m'ha semblat extraordinari!
Endavant barbalava! M'has emocionat!

Ets fabulós!
Cada vegada que llegeixo alguns dels teus poemes sembla que estigui llegint tons llavis.
Hi una sensibilitat que em deixa sense paraules.."El temps apaga els llums....i la foscor ho embolcalla tot...
per sentir només el relleu de les nostres pells...". Com podria definir-te jo el teu poema, no trobo la paraula autèntica, només sento el que ens transmets i t'ho agraeixo.

M'agrada molt llegir-te, sobretot sentir tons mots q m'arriben al cor...

Cuida't, merci per tons consells.

Nina

ser la dona que descrius i esdevenir un dolç, un postre, als braços del meu amant! Una joguina tota de xocolata i d'un gust tan exquisit que ell, paladejant-me, es sentís delinquir.
És un plaer llegir-te.

de passió desbocada. l'essència perfecta d'un èxit segur. Però l'elegància de totes i cadascuna de les teves paraules és la prova irrefutable del teu admirable estil literari. No t'imagines cada moment, cada petita descripció; te la fas teva i la vius. I això no és ben fàcil d'aconseguir.

Salut

Vicenç

"L'emoció es desboca..." És l'emoció de la transgressió, de la transgressió premeditada: "He donat corda al rellotge... I a l'hora en punt de la placidesa em trobo amb tu".

Magnífica la nostàlgia final, cercant el regust de l'amor prohibit.

Brumari

amb tu, Barbablava. El sento que va venint, em va envaïnt, no el puc aturar, no puc amb ell. I és que se m'estan acabant els adjectius, les paraules per comentar tota la bellesa infinita dels teus poemes! No puc comentar aquest "Prohibit d'Amor"... només el puc sentir.
Com la més bella petjada, se m'ha incrustat al cor.
Un petó, em sento immensament feliç de tenir-te aquí.

Els llavis perden el protagonisme, amb el plaer que ho envolta tot, els cossos semblen fondre's en aquesta disbauixa.
No sé, dóna la sensació de sentir més enllà del propi cos, formant part d'un èxtasi diví.
I el regust del final, aquell que perdura encara una bona estona, que et fa sospirar.
Guau...

M'ha agradat molt! Fins aviat!.

Un cop més et llegeixo i em deleixo. Les paraules teves em porten per la geografia del plaer.

Si l'escrit de la biografia pel que té de melangia i d'esperança "a veure de quin color pintarem el nou arbre!" o el poema que has fet que m'ha recordat un de Salvat Papasseit del llibre "La rosa als llavis" que diu així:
"Que bonic és estimar d'amagat"
Per tot plegat, és un plaer llegir-te, Barbablava.

de la Clandestinitat, ah qui la pateix! M'agrada, comences d'una manera tranquil·la per desbocar-se mica en mica, i acabant suaument.
I al final, el "retrogust" final, paladeges el record, uuauh! Encara el noto!