Principi i final

Un relat de: aleshores
S'esperava a la porta de l'escola per marxar de colònies per primera vegada; era amb la seva àvia i una amiga; tenia por de passar una nit fora de casa sense els pares en un ambient diferent. S'havia posat sobre una construcció esfèrica per a jocs dels infants que hi havia a la porta de l'escola, amb una amiga, i eren envoltades per la seva àvia materna i la mare de la seva amiga.

Aleshores va veure venir per sorpresa al seu avi; això si que no s'ho esperava!

"Es va apropar i em va saludar. Em va dir que m'ho passaria molt bé amb les amigues de l'escola i que no tingués por. Vaig abraçar-lo perquè em consolés i vaig pujar-li a coll seu un instant mentre em feia copets a l'esquena”, recordaria ella molts anys després.

Quan l'avi va marxar cap als seus afers - com cada dilluns, passava per allà a aquesta hora -, va anar encara a acomiadar-se'n una altra vegada, i l'avi li va repetir que s'ho passaria bé. La primera vegada que sortia de l'ou!

Tenia raó l'avi, recordava: vam dormir tranquil·les; només a l'hora de posar-nos al llit vam enyorar als pares.

Passava per allà cada dilluns era una mica abans de l'entrada a l'escola de les netes, però aquest seria especial: marxava de colònies per primer vegada la neta gran; jo anava a la meva classe de piano on m'havia apuntat des que m'havia jubilat. Em va fer una gran il·lusió coincidir amb ella tot esperant l'autocar, amb l'altra àvia i una amiga, pujades dalt d'una construcció esfèrica per a jocs dels infant que hi havia davant de l'escola. Vaig tenir l'oportunitat única de dir-li que s'estigués tranquil·la, que s'ho passaria d'allò més bé. Es va llançar als meus braços per a que la consolés. Quan me n'anava encara va tornar acomiadar-se i li vaig repetir que s'ho passaria d'allò més bé.

Per la tarda tenia una prova per a una intervenció lleugera. Una d'aquelles proves que indirectament marquen el final definitiu de la joventut. Recordo que duia la caçadora texana.

La vaig suportar, és clar, no havia de tenir por, em tractarien bé; hi havia d'anar.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 19-10-2022 | Valoració: 10

    Quan dius tot anirà bé, has d'haver passat per l'experiéncia i si t'ho dius a tu, n'has de ser consequent. Ho havies entés.
    MariaM.

  • Estat d'excepció de 1969.[Ofensiu]
    Joan Colom | 10-10-2022

    Sí, noi. No feia molt que ens havien dut des de Via Laietana al carrer Entença quan van defenestrar el bust de Franco a la Plaça Universitat. Per cert, que el company que havien detingut amb mi estava emprenyat com una mona perquè son pare havia anat a la manifestació de desgreuge.
    I pocs dies després van declarar el primer estat de excepció. Estàvem força acollonits.

  • Repte Clàssic DCCXXIX:[Ofensiu]
    Joan Colom | 07-10-2022

    Ja sé que aquest no és el lloc per fer-te una observació a propòsit del microrelat que has presentat al Repte Clàssic DCCXXIX: Desig en estar pur, però ho faig així perquè l'esmenis abans que Jaume Balcells, l'organitzador, et digui que t'has passat i que hi falta una paraula.

    Suposo que estaves tan engrescat, amb ganes d'anar per feina, que no has llegit detingudament les condicions: no pot passar de 300 paraules i hi ha de sortir obligatòriament la paraula "purpurina".

  • La vida va passant. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-09-2022 | Valoració: 10

    De principi a la fi, un relat que dona molta esperança i té un bon sentit del qual va passant les coses quotidianes de la vida. . Cada acció té la seua oportunitat.
    Bon relat.
    Cordialment.

  • La familia[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-09-2022

    Quan som petits, la familia és el nostre suport i referència. Mica en mica anem descobrint que hem de començar a caminar sols, i els grans acceptar el pas del temps.

    Bon relat!!

    Cordialment.

    Rosa.

Valoració mitja: 10