Presó de bales i de màrtirs

Un relat de: Bonhomia

Les bales m'empresonen,
busco com sortir d'aquí.
La victòria em crida,
però jo no li faig cas.

És una guerra com les demés,
absurda com les demés.
N'hi ha que diuen
que lluïten per causes justes,
en les quals jo creia.

Ara ja no hi crec.

Només vull sortir
d'aquesta presó
de bales i de màrtirs.

Encara que molts hagin mort
d'altre de vius
continuen alçant el puny al vent...

Per què hi vaig creure?
Per què no vaig fugir?
Per què sóc un soldat?

He vist cossos mutilats...
He vist cossos destrossats...

En aquest refugi incert,
amb moltes llàgrimes als ulls,
reclamo justícia i ningú em respon.

Em declaro la pau a mi,
però ningú me l'otorga...

Les bales m'empresonen,
busco com sortir d'aquí.
La victòria em crida,
però sé que queda lluny,
i que no penso lluïtar per ella.

Ja sol,
només penso defensar la meva vida.
Aquí tot és atacar i prou.

Per què no havien pensat
en fer justícia
quan hi havia pau?

Comentaris

  • Fora cabòries.[Ofensiu]
    JOANPG | 17-09-2008 | Valoració: 10

    Totes les guerres són inútils. A totes ens sentim empresonats entre morts i bales assassines.
    Ets ben lliure de no creure en els valors que abans eren tant atractius per a tu.
    Allibera't d'aquesta presó de màrtirs i reflexiona el que senties quan eres soldat.
    Oblida els morts, els cossos destrossats.
    Si et declares la pau molts te l'oferirem, molts ens l'oferirem amb llàgrimes als ulls.
    Les persones estem cansades de lluitar per a res... O per a molt, és igual.
    Pensa que no estàs sol, que amb el temps pequem d'egoisme, però el que cal remarcar,
    i hi som a temps, és per què no havien pensat en fer justícia quan hi havia pau?

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515341 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.