Porta'm a l'altra riba!

Porta’m a l’altra riba!

Sé que ella m’està esperant
asseguda a la platja
amb el seu vestit blanc,
els cabells esbullats
i els braços bruns i abraçats
a les seves cames.
Sé que pregunta a les ones
per la meva arribada.

Porta’m a l’altra riba!

El meu tronc està esquerdat
i sec, quan temps fa que
no em neixen fulles tendres?
I ella esguarda amb l’ai
all cor i els seus eterns
vint anys.

Porta’m a l’altra riba!

Tant és si la barca és
poruga, tant és si sens
ha d’empassar el mar,
que no t’adones que els
seus llavis tenen anhel
i que els seus rinxols volen
els meus dit amb ànsia?

Porta’m a l’altra riba!

T’ajudaré a empenya la barca
i agafaré un rem.
per penyora t’ofereixo
el meu jec blaumarí,
ja no l’hauré de
menester mai més.
També t’espantaré
aquella gavina tan lladre
de les nostres
petites il•lusions.

Porta’m a l’altra riba!

Em sap greu de fer-la esperar
i vull tornar per tal que
somrigui.
Ella atansarà la seva oïda
al meu pit, ja què ella sap
llegir-me els batecs.
El meu penis tornarà
a brotar i amb la sorra
enganxada a la pell
t’estimaré.

Porta’m a l’altra riba!