Por

Hola! vaig poder llegir "por" en el teu blog i la veritat és que hem va fascinar..
certa mesura de por és bona, en certa manera ens protegeix, però quan aquesta es desvoca sents tot el que dius.
Estic convençuda que tothom en un moment o altre en la seva vida ha sentit la por que descrius, per tan tots, tots podem entendre-ho. Tan mateix a algunes persones ens o els hi ha tocat viure la por extrema... el que se sent tan sols ho sap qui ho ha passat... i tu sembla que saps del que parles i escrius.

La Fada.

Conec el que dius, llamp, també passo per aquest món de les depressions que sotjen l'ànima i et paralitzen, escriure és per a mi com mitja teràpia però a voltes la separació, l'esquinçament amb un mateix és dolorós, inexplicable, on es barreja la por i altres emocions....una abraçada, cuida't i si vols llegir quelcom meu estic dins dels relats...