Ara arriba l'amor

Fa molta calor i aquest matí he baixat a la platja de casa; es molt a prop, fent un salt ja hi som. He posat la tovallola ben plana i he començat a notar aquell ventet.... oh! que bé que s'hi està... aquest ventet que et passa per el cos i que em sembla que li diuen mestral.... és fantàstic.
He pensat en aquells anys que deixàvem l'olla al foc i la clau penjada a la porta, ningú no ens prenia res. L'aigua del mar era transparent, semblava que la podies beure.... quina meravella. Ara mateix m'hi tiraria a mar, doncs m'hi tiro i que no se'n parli més.
Quan he estat dins de l'aigua he vist per sorpresa a la Pilar, una bona dona d'aquí el poble i que sempre aprofita per ficar-se a mar.
Ha arribat a la platja un home amb ella i jo he sentit les converses d'una colla de banyistes dels que anomeno "de pega"...ai¡ jo no, quina vergonya em faria....què vol aquesta dona ara?.... per què li fa falta tot això?.... jo la vaig veure que li feia petons a la platja cap al vespre .....bé, millor que calli.... doncs què vols que et digui, jo ho trobo bé i si ella està contenta molt bé que fa; apa que sí, que jo també li vaig dir que feia bé.
Una altra encara la va vessar més posant-se amb la llibreta del banc diu... no voldria pas, però que vigili que encara li prendrà els "quartos" de la llibreta, perquè amb els cants i els versos l'està conquistant.
Jo tanta por sentia dels banyistes "de pega" que li vaig preguntar, a què es dedica monsieur?, em va dir que duia un camió d'una companyia francesa fins el Marroc i em va semblar que era bona persona i molt correcte.
La pobre Pilar que ha estat tan desgraciada amb el seu home.... ja ho sabem que feia riure a algú, però era feliç, no l'havia vist mai tant feliç... van cantant per les cantonades "el saltiró de la cardina" i "la balanguera" i sobre tot li fa petons i abraçades.