Poesia

Un relat de: ITACA

Ets la quarta del dia petita
I les lletres encara les hores, no s'adormen,
No se'n van, segueixen despertes al meu canto.
Corren per la vida negant
tot fet que no puguem expressar.
I ara em venen a buscar, només veurem
Tremolen al pensar que potser avui
Els toca tornar a estimar.
Ai bonica, em resulta interessant
Parla amb tu cara a cara,
Lletra a lletra.
Protagonista de vides ens fas l'ullet,
Marxes amb trens desconeguts,
Tot cercant la paraula prohibida
Tot besar aquesta, la seva amant li diu:
Que maca ets poesia.

Comentaris

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Un poema molt maco dedicat a la poesia, no sé com nomenar-lo.. que ens transmet tant, ens enamora, ens fa estremir, ens fa treure un somriure.. ens transmet sentiments indescriptibles... ^^
    I recorda TU ETS POESIA...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

130673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.