Cercador
Poesia : Repte 139
Un relat de: T. CargolLa poesia és generar una vibració que es transmeti pel coneixement sense que hi intervinguin ones de cap mena, ni tan sols les electromagnètiques que diu que flueixen sense mitja físic per transportar-les; és mouen en el buit.
La vibració, en primer terme, de saber que algú altre, sense haver estat al nostre interior pot entendre el que ens passa. Aquest sol coneixement ja ens commou. Però és natural!, com en un camp de girasols totes les plantes s'orienten en la mateixa direcció, cap a l'estel solar, igualment, nosaltres, tots, tenim semblants necessitats i desitjos, ens hem criat de forma similar amb els mateixos conflictes i gaudis bàsics.
Per això hi ha també un conjunt d'idees i paraules que se'ls associen que quan se'ns evoquen ens produexien aquest vibració interna i ens sentim compresos.
I no només conceptes o idees sinó situacions, contrastos, veus, imatges que fan aflorar sensacions soterrades. Vibrar internament, sorpresos i remoure velles i amagades passions o mancances.
Aquesta recerca de la paraula, del temps, de la produccció de la frase amb les seves conjuncions i adverbis, no solament adjectius, ...el ritme emprat, que fan que aflori un sentiment bo o dolent, o simplement, que surti a la superfície, que faci vibrar i que faci viure, aquesta recerca, dic, això!, és per a mi la poesia.
Afegeixo al que acabo de dir, la comunicació: d'una pena o un goig que necesitem o volem compartir; o, poder expressar-nos despullats de qualsevol prejudici, condicionament o limitació, tal com som i fer públiques les nostres sensacions internes.
El fil entre la sensibleria i el patetisme és molt tènue i són controvertits els recursos per arribar a aquest punt d'eclosió del record, de l'esperança, del passat i del futur. Hi ha qui considera, per això, la poesia com un artifici de qui no té res a dir o que no s'enten. Si ara jo dic "tortuga" es pot veure això com una simple manera de saltar-se l'obligació de posar aquest terme en el text d'una forma suposadament coherent o simplement es pot riure per l'ocurrència.
En definitiva la poesia és el retrat fidel del lliri blanc i delicat que creix al nostre jardí i que ens representa al nivell més bàsicament humà.
(Presentat com "Aleshores")
Comentaris
-
ambre | 23-05-2008
Si algun dia arriben a coneixer com funciona la nostre ment al 100%; podriem fer un menú de sentiments i sensacions?
- Posi'm el combinat de llibertat d'alta muntanya i alegria del primer dia de vacances.
Tot i així, seguiriem necessitant poesia.
M'ha agradat molt el teu relat... La metàfora dels girasols, la conclusió final, aquest vibrar ...
genial
gràcies
ambre
-
gràcies per la cita de l'Odisea que em vas fer...[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 29-03-2007
mil gràcies emocionades, T. Cargol!
bonic el que dius i penses de la poesia. és fàcil dir que un escriu poesia. El que no ho és tant és trobar què és REALMENT poesia...
Te a veure amb el món de les emocions i amb l'impuls titànic d'aquestes a manifestar-se, com un dic tan ple d'aigua que, si no obreim les comportes, esclatarà en mil bocins.
gràcies per la teva bondat, per la teva amistat, per haver-te assegut un `poc, prop meu i haver-me fet companyoa. A mi, per molts motiurs, em costa MOLT apropar-me als altres, fer-me AMICS, em costa. Molt!
una abraçada des del més profund de l'oceà tempestuós dels meus sentiments! -
has tractat...[Ofensiu]Capdelin | 05-07-2006 | Valoració: 10
la POESIA com un metge, amb anàlisi original i filosofia profunda.
Escriure poesia és fàcil. Tothom escriu poesia: el difícil és no caure cap amunt o cap avall, com dius tu, trobar un espai d'equilibri entre els extrems de la sensibleria i del patetisme.
(jo he caigut tantes vegades!)
I també és cert que els poetes a vegades estan venuts als seus lectors com una mena de salsa rosa...
Una abraçada. -
Bon repte...[Ofensiu]angie | 04-07-2006
cargol amagat! hehe
La poesia és generar una vibració de forma natural, sí... mmm!Boníssima definició i compartida totalment (jo li dic batec)
jo no vaig ésser capaç de participar en aquest repte, té nassos l'assumptel, però tot i que els reptes guanyadors em van agradar, haig de dir-te que el teu repte em va agradar especialment... i ara, en haver-lo llegit de nou, encara més.
l'enhorabona
angie
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini