Poema trobadoresc per a una dama que tenia mal de coll.

Aquesta sí que m'agrada. Ser un trobador i anar sempre cantant a la dama és una cosa molt digna, tot i que ara els dirien que són una colla de "pagafantes".
Això de l'ardor ben amagat està molt ben trobat, segur que existeix, però el poeta no l'ha vist mai, és un home de fe.

Una cosa jo diria "mal de coll" si el mal és per fora, com a un torticoli. Si el mal és per dins, com a una faringitis, en diria "mal de gola"; no sé si està ben dit o no.

Hui me'n recordat de tu. Et comente que t'invite amb molt de plaer, que ja en tinc un nou poema, que pot interessar-te prou. Ja t'ho pots imaginar, d'interessar-te que és.
Gràcies per ser un bon amic virtual.
Sempre et felicite pels poemes o relats que fas.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Boníssim, molt ben escrit. Llegint aquest poema t'endinses a l'època de cavallers i dames. Històries d'amor, desamors. Tot amb un lèxic perfecte.
PD: Gràcies pel comentari a "la nit de la festa major". Per sort, no tots els forasters estan capgirats i no tota la gent de pobla té tanta maldat.
Fins aviat,
Neus

Quin poeta/trobador ha cantat el seu amor que desitja que passi de místic a carnal! Amb quines belles paraules ha encès el cor de la dama que li respon amb un altre poema que...
Sabeu? Quan us hi poseu és difícil no glatir en la lectura! Com si escoltés música: Bravo!
Amb total cordialitat

Un poema que m'ha despertat tots els sentits. Poso un deu perquè no puc posar nota més alta.

Ai Kefas, que bé escrius.

Felicitats!

Rosa.

Un poema atractiu, elegant, meravellós i molt enginyós. Sempre t'ho dic, Kefas, quan fas poemes així de bons, com aquest, ets un artista.
Molt trobadoresc, valgui la redundància, ja que ets el millor per a fer poemes.
M'he recordat de tu, si tens temps i ganes ja pots llegir-me l'últim poema meu. Gràcies.
Cordialment.

Vostres paraules m'eleven
tot el que es pot elevar
i els meus ossets ja no temen
que puguin ser-ne trencats
quan m'enfili per les trenes
que amb infinita bondat
heu teixit perquè més penes
marxin al vostre costat

Mon pensament ara vola
mentre es muda a més carnal
i per les mans se m'escola
la passió zenital.

Quin neguit el que em bressola
quan penso el que pot passar!

Hauré de parlar fluixet
ja que la veu la tinc fina
i si el vostre cant m’anima
us haig de parlar a pleret.

He pres aigua de timó
glopejat llimona i mel
ja que vull viure en el cel...
No patiu oh trobador!

Us esperaré de dia
o bé de nit al balcó
perquè el so de les estrelles
amb mi se’m faci ressò.

I potser dels meus cabells
em pentinaré una trena
per fer-ne una escalinata
que retalli la distància
de vostra veu i la meva.

Podria ser ben bé un text escrit fa uns quants segles i, no obstant, mantenir tota la frescor d'un amor que no coneix fronteres. Perquè els poemes d'en kefas traspassen les nits dels temps i, allà on treuen el cap, es fan tan actuals com acabats d'escriure. No estem davant d'un petit miracle? Per treure's el barret!