Poema-traducció, poema original i prosa poètica (per l'MR35)

POEMA TRADUCCIÓ (Our farewell): El nostre Adéu

A les meves mans
Un llegat de records
Puc sentir-te pronunciar el meu nom
Puc qüasi veure el teu somriure
Sentir la tebior de la teva abraçada
Però ara no resta més que el silènci
Al voltant de qui vaig estimar
És aquest el nostre Adéu?

Dolça estimada, t'amoïnes massa, criatura
Veig la tristor en els teus ulls
Tu no estas sola en la vida
Encara que pensis que ho estas

Mai hagués pensat
Que aquest dia arribaria aviat
No vàrem tenir temps d'acomiadar-nos
Com pot el món continuar?
Em sento perdut quan no ets al meu costat
Però ara no hi ha res més que silènci
Al voltant de qui vaig estimar
És aquest el nostre Adéu?

Dolça estimada, t'amoïnes massa, criatura
Veig la tristor en els teus ulls
Tu no estas sola en la vida
Tot i que pensis que ho estas

Perdona el teu món que cau i rodola
Et clissaré a través de les nits
Reposa el cap i ves-te'n a dormir
Perquè noia, aquest no és el nostre adéu
Aquest no és el nostre adéu.

___________________________________


POEMA ORIGINAL: L'Adéu és

L'Adéu... és el principi
d'un reencontre posterior?

L'Adéu... és una raó
de la condició vital?

El meu Adéu és recomençar.
L'Adéu del comiat que no retorna.
És un Adéu per ara i per després.

L'Adéu... és un Hola
per la tardança?

L'Adéu... és un fins ara
per ben aviat?

El meu Adéu és impassible.
L'Adéu del retorn que no s'acomiada.
És un Adéu momentani i extemporal.

L'Adéu... és l'hora i el moment
de contemplar la dissolució?

L'Adéu... és la fi
de moltes incursions iniciàtiques?

El meu Adéu és simple.
L'Adéu del comí i de la torna.
És un Adéu important i insurrecte.

L'Adéu... és un núvol
a la deriva cercant on fer ombra?

L'Adéu... és una visió
anímica de la realitat?

El meu Adéu és el fum.
L'Adeú de la torna i del comí.
És un Adéu de sucre i tallat.

L'Adéu... és la memòria
que em recorda a ell, a tu i a mi?

L'Adéu... és la variació
del nostre estat emocional?

No hi ha final sense dir Adéu.

___________________________________


PROSA POÈTICA: Viatge iniciàtic de l'Adéu

Per moltes raons l'Adéu és un viatge iniciàtic d'un comiat que ens durà a una salutació posterior.

Dius Adéu i quan donguis l'esquena, diràs Hola.

Marxes d'aquí i arribes allà. Acabes i comences. Pas 1 i pas 2.

Primerament abandones allò i segonament saludes allò altre.

És l'Adéu que comença i no acaba, és un final del principi, no a l'inversa.

Acabes i dius Adéu, comences dient Adéu i continues dient Adéu sense donar explicacions.

Ningú vol explicacions, però tothom vol l'Adéu, perquè sense ell ens veiem orfes.

Volem l'Adéu! Ens manifestarem per l'Adéu! Ens agermanarem per l'Adéu!

No obstant, l'Adéu serà finit quan menys ho esperem.

No obstant, l'Adéu s'esvaïrà quan més el necessitem.

L'Adéu vé per fer fora tot allò innecessari, per reivindicar la supervivència, per nostrar allò sensible a la manera d'interpretar.

El viatge de l'Adéu és un viatge iniciàtic vers una nova etapa, vers un nou escenari, vers la consecució de l'estat de gràcia de la nostra fèrria voluntat.

L'Adéu és actor en sí mateix, és l'obra teatral del viatge iniciàtic, és una actuació que deixa pas a la crítica i a l'espectacle.

Però direm Adéu quan així se'ns presenti l'ocasió i només quan se'ns demani o volguem citar-lo.

Adéu amics, fins la propera!

___________________________________
llampec