Nadal endins

Amb el deliri per presó
el món roda hostil,
embargat per dèries roents,
culpables d’un rastre tenyit.
I al peu d’un fosc forat
n’és nada una mansa torxa,
Guspires de complaença,
embriagades de pau!

Tastes amb deler el nèctar
d’un dolç món ensucrat de somnis.
Expira tota flaire amarga,
desterrat resta ja el dessassossec.
Reps com a novella afillada
l’alba encesa a recer complaent,
engendrada a l’empara amable
d’un aplom anhelant de perpetuïtat!

He fet una versió sense recompte sil•làbic. S’entén millor!
El sentit és el mateix. Vinc d’un moment de foscor, al peu d’un precipici emocional, però canvis recents a la meva vida m’han ofert la llum que em desdibuixava el camí. Ara vull seguir-hi! Per sempre!

Llegeixo un verset i passo al següent amb l'esperança de descobrir aleshores què volia dir el verset anterior. Debades, tampoc l'entenc. Suposo que hauria de fer ús del diccionari i veure com lliguen les paraules per construir una frase amb sentit. Em rendeixo. Aquest poema es mou en un altre nivell, tant de vocabulari com d'entendre el que diu. I si afegissis un comentari que ens fes una mica de llum? T'ho agrairia.