Cercador
EL CRIT DEL SILENCI
Un relat de: Ester Safont ArtalEL CRIT DEL SILENCI
Entre ments nafrades crida
un silenci mut adúlter
emmordassat de nit
en espessa boira oculta.
Uns ulls esbatanats ploren
presos de fosca roí
tanquen portes, callen pors,
laments d’un cruel destí.
L’alba els enxampa desperts
baldats de l’insomni tosc
el sol replica a pleret
però defugen la claror.
El cos entumit s’amaga
escup el camí naixent
recelós es tanca en banda
del contacte fuig, rabent.
Una mà frega l’espatlla,
és tèbia i afectuosa,
espolsada de recança,
s’imposa i drena el dolor.
No hi ha paraules.
No hi ha consells.
No hi ha sentències.
No hi ha remeis.
La ment és fràgil,
qui n’és exempt?
Entre ments nafrades crida
un silenci mut adúlter
emmordassat de nit
en espessa boira oculta.
Uns ulls esbatanats ploren
presos de fosca roí
tanquen portes, callen pors,
laments d’un cruel destí.
L’alba els enxampa desperts
baldats de l’insomni tosc
el sol replica a pleret
però defugen la claror.
El cos entumit s’amaga
escup el camí naixent
recelós es tanca en banda
del contacte fuig, rabent.
Una mà frega l’espatlla,
és tèbia i afectuosa,
espolsada de recança,
s’imposa i drena el dolor.
No hi ha paraules.
No hi ha consells.
No hi ha sentències.
No hi ha remeis.
La ment és fràgil,
qui n’és exempt?
l´Autor

22 Relats
47 Comentaris
10125 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Filòloga. Professora de català a l'ESO.Entusiasta i emprenedora, però amb un món interior que esdevé un autèntic volcà, al qual només puc donar sortida quan escric.
M'encanten els reptes i soc inconformista de mena. Autoexigent, molt!!
Estimo la meva feina a l'Institut, on cada dia hi aprenc coses noves i que em manté irremediablement i afortunadament, al dia. Fer classe amb adolescents és una experiència única que em fa cada dia una mica més sàvia i que, sobretot, em diverteix.
Soc una mare ben fava, que m'estimo amb bogeria la meva preciosa nena adolescent que és i serà la meva raó de viure.
Sempre endavant!

