Plou

Quina gràcia... a mi em passa una cosa semblant amb la pluja... en general sempre m’ha agradat, i com més negre estigui el cel millor, i com més trons i més llamps encara millor!! És en aquests moments que em trobo a mi mateix i en relació amb els altres experimento un silenci especial, una sensació de relax i respecte que en un dia de sol no puc trobar! (això no treu que m’agradi el sol, sobretot prendre’l hehehe)...

Una abraçada Mis Coincidències!!

Eloi

...un canvi sempre es bo. Setembre? Un nou curs, no passa res, tens els "capsde".
Quin batxiller fas per curiositat?
Anna

Quan plou tot va més a poc a poc, els colors es veuen tímids, tendres, més humans. El carrer és més buit, més tranquil i el menjar té un millor sabor. A mi em fa venir gana quan plou. El repiqueteig de les gotes sobre el paraigua, relaxa. I l'olor de la terra humida? I la senyora olor de la terra humida? Quan tu escrivies aquestes paraules jo estava suant en una altra illa mediterrània, Sicília. Ara, sembla que sí em mullaré. I pensaré en aquest relat teu. Una abraçada Marteta.

Aleix

El dia que ens presentes en el teu relat a mi també m'agrada molt gaudir-lo quan ja hem passat per masses dies calurosos. És quan aquest dia ve més de gust.
Et seguiré llegint tocaya!