Plorar i somriure.

Mirar a l’horitzó, mirades perdudes en el més enllà… l’esperança, un concepte que mai hem de perdre. Somriure i plorar… aquest breu relat em fa pensar que sovint no tot ens surt bé, és més: quan plantegem les coses sempre surten de la manera més imprevista possible! Però mai hem de perdre l’esperança i encara menys el somriure (que encara que no ho sembli pot ser una arma letal)

Una abraçada Marta!! I t’animo a continuar amb al teva força literària més enllà del destí i de tot el que ens pugui fer pensar en el fracàs, perquè el que portem, les planificacions que portem dins el cor són les úniques que es compleixen i passen de la ment i el cor a la realitat!!

Eloi

Trepitjant fort i dient veritats pels quatre costats!!

pensa que podem plorar d'alegria, d'emoció. I això també és plorar per viure. Si en moments en els que la pena ens envaeix, pensa que sempre sempre hi ha quelcom que ens farà arrencar un somriure.


endavant. Somriu, la vida és bella

una abraçada Marteta