Petita mort

Un relat de: Lady_shalott

Encara tremolo
i gatejo de nen,
encara m'enfilo
a la paret de terrassa
i guaito el cel
que em sosté,
i guaito la ciutat
que com un crit de garsa
m'esgarrapa al voltant,
collant suaument
l'entorn del migdia.

El mar que he tastat
em sembla feixuc
massa dolç, diria
massa mar,
encara tremolo al capdamunt
del buit, i em dic que ho faré:
ser altre cop llop
i cremar la pell d'ovella
que em neguiteja amb picors
tots els blaus del carn.

D'aquell gos abatut
no en queda pas gaire,
òrbites de llum davant meu
i un tros de partitura bategant
encara descontrolada,
i em pregunto quantes veus
em calen
per a defensar la paraula
que m'he deixat prendre,
que llarg ha viscut
però que cansada ha eixit
d'aquests llavis i m'ha deixat

muda

amputada d'arrels
quequejo mots amb pus
dins la primera
i petita mort
que ara em reposa, estremida
prop la vora del vestit.

Comentaris

  • encara tremoles,[Ofensiu]
    gypsy | 23-01-2007 | Valoració: 10

    encara lluites incansable a la recerca temible dels mots i els significats. Les paraules no són buides ni transparents, comporten perills reals quan són massa belles; podem esdevenir els seus submisos esclaus i restar encadenats per sempre, veient passar la vida com qui veu la lluna penjada del cel, des de molt lluny, a una distància excessiva per assolir-la.

    L'esclavatge dels mots fa sagnar als poetes, com els teus mots que s'endinsen profundament i ens afebleixen l'esma i esdevenim condemna plaent.

    Aquesta capacitat de crear imatges suggerents, impossibles. Suposo que és justament això, el que em fa estimar la poesia. Aquesta vasta, ampla inconcreció, aquesta impossibilitat d'atrapar el missatge, que s'escola ràpidament per les escletxes de la nostra ment cansada.

    petons enamorats, des que vaig descobrir-te no has deixat de sorprendre'm. Cap fissura, cap lletjor per retreure't, estimada Mar.

    gypsy

  • desgranes[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 18-01-2007 | Valoració: 9

    tots uns moments que broden el teu record de melodies, d'olors, de percepcions múltiples.

    Molt bonica l'expressió en francès de "petita mort" de l'orgasme. És ben cert que ho sembla.

    Quan a la revista envia, si vols, l'arxiu del que tu vulguis. Ha de ser a gust teu.

    Ets una dona extraordinària i em fas sentir orgullosa de ser dona..., com tu. una abraçada!

  • canvi[Ofensiu]
    jaumesb | 17-01-2007 | Valoració: 10

    q

  • el després[Ofensiu]
    manel | 17-01-2007 | Valoració: 10

    Quan hem viscut un moment de gran intensitat ens queda un després misteriós, contradictori, un després en què sembla que marxem de nosaltres per observar el que ens ha quedat després de l'experiència. Potser és que ens sentim més a prop de la mort després de viure tan intensament.
    Un poema entre trist i serè, entre la vida i la mort. Aconsegueixes transmetre el que vols i la cadència és meravellosa. De tant en tant deixes anar algun poema que realment m'atrapa.
    Per cert, alguna vegada m'has comentat si tinc res publicat, m'afalaga molt que m'ho preguntis però t'he de dir que no, que fa pocs anys que m'he agafat una mica més seriosament això d'escriure i que tots els textos i poemes els tinc penjats per la xarxa o dins algun calaix de casa.

    petons dama,
    un plaer,

    manel

  • no sé si dir, però m'atreveixo...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 16-01-2007

    Petites morts, quan s'acaba, cada passa ho és.
    L'altre dia vaig sentir dir algú, alguna cosa semblant a aquesta i què em va colpir:
    "... si faig deu passes cap tu, tu en fas deu més per allunyar-te. Si en faig vint més, tu en fas vint una altra volta... mai no t'encalce. I em pregunte, perquè serveix?... És per fer què hi sigues, distància".
    Aquest poema m'ho ha recordat. Així vivim, aquesta és la nostra pena i deler alhora... anar sempre, provar d'encalçar-la tothora...
    On diu distància pots posar el què vulgues, desig,...
    Petita mort, rere petita mort, però sempre esclatant com una flor de les teues per fer-ne una altra de passa.
    Però tal volta, tot açò què dic siga una tonteria i no tinga res a veure.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson